Diferència entre les revisions de "Cabriel"

Pàgina nova, en el contingut: «El '''Cabriel''' es un riu de Espanya, afluent del Xúquer. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig es de 220,82 Hm³ i te un recor...».
 
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Cabriel''' es un [[riu]] de [[Espanya]], afluent del [[Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig es de 220,82 Hm³ i te un recorregut de 220 km.
<div style="line-height: 1em;">
<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Cabriel'''
|-
| align=center colspan="2"|
{| style="background: none;"
|- align=center
| [[File:PLAYA BONICHES MAYO 2007.JPG|300px]]
|}
----
|- style="vertical-align: top;"
| Llongitut:
| 220 km.
|- style="vertical-align: top;"
| Altura del naiximent: 
| 1620 msnm.
|- style="vertical-align: top;"
| Cabal mig: 
| 20,92 m³/s
|- style="vertical-align: top;"
| Superfície conca: 
| 4.754,2 km²
|- style="vertical-align: top;"
| Conca hidrogràfica: 
| n/d
|- style="vertical-align: top;"
| Països que travessa:
| [[Espanya]]
|- style="vertical-align: top;"
| Desembocadura:
| [[Xúquer]]
|- style="vertical-align: top;"
| Ample desembocadura:
| 65 m.
|}</div>
<noinclude>
El '''Cabriel''' és un [[riu]] d'[[Espanya]], afluent del riu [[Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km&sup2;, el seu cabal mig és de 220,82 Hm&sup3; i un recorregut de 220 km.


== Recorregut ==
== Recorregut ==
Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal de [[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa per els termes de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d' ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la [[província d' Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en Valéncia per Casas del Río ([[Requena]]), i s' unix al [[Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]].  
Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal d'[[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa pels térmens de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d'ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de ''Los Cárceles'', on fa de frontera entre la [[província d'Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en [[Valéncia]] per Casas del Río ([[Requena]]), i s'unix al riu [[Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]].  


Els seus principals afluents per la dreta son el riu [[Laguna]] i el [[Guadazaón]]. Per l' esquerra el riu [[Vencherque]], el riu [[San Martín]] i el [[riu de Mira]].
Els seus principals afluents per la dreta són el riu [[Laguna]] i el riu [[Guadazaón]]. Per l'esquerra el riu [[Vencherque]], el riu [[San Martín]] i el riu de [[Mira]].


== Historia ==
== Història ==
El riu creua parages ara deshabitats; pero que han sigut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de [[Villar del Humo]] les pintures rupestres del abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com [[Patrimoni de la Humanitat]] des de 1998 per la [[UNESCO]].
El riu creua parages ara deshabitats; pero que han segut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de [[Villar del Humo]] les pintures rupestres de l'abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1998]] per l'[[UNESCO]].


== Economia ==
== Economia ==
Té un pantà d'importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En l'afluent riu [[Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso.


Te un pantà d' importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En el afluent [[Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso.
Les aigües són utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d'hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d'ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora.  


Les aigües son utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d' hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d' ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora.
Destaca pel seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora són turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso són turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el [[pantà de Contreres]] són turbinades en el salt de peu de la [[presa de Contreres]]. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües són conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts són explotats per [[Iberdrola Generación]], i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW.
 
Destaca per el seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora son turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso son turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el [[pantà de Contreres]] son turbinades en el salt de peu de la [[presa de Contreres]]. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües son conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts son explotats per [[Iberdrola Generación]], i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW.


== Mig ambient ==
== Mig ambient ==
El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d' Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d' activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, així com la [[llúdria]].  
El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d'Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d'activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, aixina com la [[llúdria]].  


L' orografia del territori que travessa, des de el seu naiximent fins a Cofrents, es espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme de aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des de el mes de juny a agost). També senyalarem com paisages destacats els del seu afluent el riu Laguna i riera de Tejadillos, des de el seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència ab el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació de [[Enguídanos]].
L'orografia del territori que travessa, des del seu naiximent fins a Cofrents, és espectacular, destacant ''los Cuchillos'' i ''las Hoces del Cabriel'', on se pot practicar el rafting i el piragüisme d'aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des del més de juny a agost). També senyalarem com païsages destacats els del seu afluent el riu [[Laguna]] i riera de Tejadillos, des del seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència en el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació d'[[Enguídanos]].


El recorregut fluvial esta propost com Lloc d' Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de la Unió Europea.
El recorregut fluvial esta propost com Lloc d'Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de l'[[Unió Europea]].


En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las hoces del Cabriel]], en la [[Comunitat Valenciana]], i la [[Hoces del Cabriel|reserva natural de las Hoces del Cabriel]], en [[Castella la Mancha]].
En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las Hoces del Cabriel]], en la [[Comunitat Valenciana]], i la [[Hoces del Cabriel|reserva natural de las Hoces del Cabriel]], en [[Castella la Mancha]].
 
== Referències ==
{{Traduït de|es|Río_Cabriel}}


== Referències ==
== Enllaços externs ==
* {{Traduït de|es|Río_Cabriel}}
{{commonscat|Cabriel River}}


[[Categoria:Rius d'Espanya]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Afluents del Xúquer]]
[[Categoria:Afluents del Xúquer]]