Diferència entre les revisions de "Valéncia ciutat de 15 minuts"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Valéncia ciutat de 15 minuts''' és una iniciativa urbanística i política impulsada per l'Ajuntament de Valéncia i la Generalitat Valenciana a partir de 2020, l'objectiu de la qual és transformar la ciutat en un entorn sostenible, resilient i accessible, en el que els servicis bàsics estiguen disponibles a una distància de 15 minuts a peu o en bicicleta des de qualsevol punt del teixit urbà. El concepte s'ha estés també a l'àrea metropolitana baixe la noció complementària de “ciutat de 25 minuts”. | + | '''Valéncia ciutat de 15 minuts''' és una iniciativa urbanística i política impulsada per l'Ajuntament de Valéncia i la [[Generalitat Valenciana]] a partir de [[2020]], l'objectiu de la qual és transformar la ciutat en un entorn sostenible, resilient i accessible, en el que els servicis bàsics estiguen disponibles a una distància de 15 minuts a peu o en [[bicicleta]] des de qualsevol punt del teixit urbà. El concepte s'ha estés també a l'àrea metropolitana baixe la noció complementària de “ciutat de 25 minuts”. |
== Orige i context == | == Orige i context == | ||
| − | El concepte de “ciutat de 15 minuts” fon popularisat per l'urbaniste Carlos Moreno i adoptat internacionalment per ciutats com París, Milà o Portland. En Valéncia, va començar a aplicar-se en 2020 en el desenroll del Pla Especial de | + | El concepte de “ciutat de 15 minuts” fon popularisat per l'urbaniste Carlos Moreno i adoptat internacionalment per ciutats com [[París]], [[Milà]] o [[Portland]]. En Valéncia, va començar a aplicar-se en 2020 en el desenroll del Pla Especial de Nazaret,<ref name="Plan">[https://www.levante-emv.com/valencia/2020/07/27/valencia-15-minutos-pone-marcha-11230583.html La València de los 15 minutos se pone en marcha por Natzaret]</ref> i es va integrar progressivament en els plans urbanístics i de movilitat sostenible.<ref>[https://habitatge.gva.es/documents/20558636/166160274/DIRECTRICES_ERU_V2_Julio_2018.pdf/72ef21b7-702e-4151-99a8-f6e3c0b182a8 Directrices para el desarrollo de ESTRATEGIAS DE REGENERACIÓN URBANA para municipios de la Comunitat Valenciana]</ref> L'elecció de Valéncia com a Capital Verda Europea 2024 va reforçar este enfocament, integrant polítiques d'urbanisme de proximitat, reducció del tràfic motorisat, regeneració verda i resiliència climàtica. |
== Principals actuacions == | == Principals actuacions == | ||
=== Urbanisme i proximitat === | === Urbanisme i proximitat === | ||
Diversos plans urbanístics han adoptat els principis del model 15‑25 minuts: | Diversos plans urbanístics han adoptat els principis del model 15‑25 minuts: | ||
| − | * Pla Especial de | + | * Pla Especial de Nazaret (2020): reorganisació del barri en prioritat peatonal i servicis de rodalia.<ref name="Plan"/> |
* Pla de Benimaclet (2024–2025): reducció d'edificabilitat, creació d'un parc central, i protecció de l'horta confrontant.<ref>[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/valencia-presenta-nuevos-criterios-plan-urbanistico-benimaclet-vivienda-libre-terciario-atraer-empresas-innovadoras_1_7184103.html València presenta los nuevos criterios del plan urbanístico de Benimaclet: menos vivienda libre y más terciario para atraer innovación]</ref> | * Pla de Benimaclet (2024–2025): reducció d'edificabilitat, creació d'un parc central, i protecció de l'horta confrontant.<ref>[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/valencia-presenta-nuevos-criterios-plan-urbanistico-benimaclet-vivienda-libre-terciario-atraer-empresas-innovadoras_1_7184103.html València presenta los nuevos criterios del plan urbanístico de Benimaclet: menos vivienda libre y más terciario para atraer innovación]</ref> | ||
* PAI del Grao (2025): més del 80 % de l'espai destinat a zones verdes, superpomes i movilitat activa.<ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/07/14/el-pai-del-grao-de-valencia-incluira-mas-de-3000-nuevas-viviendas-en-torres-de-hasta-42-pisos-de-altura-radio-valencia/ El PAI del Grao de València incluirá más de 3.000 nuevas viviendas en torres de hasta 42 pisos de altura]</ref> | * PAI del Grao (2025): més del 80 % de l'espai destinat a zones verdes, superpomes i movilitat activa.<ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/07/14/el-pai-del-grao-de-valencia-incluira-mas-de-3000-nuevas-viviendas-en-torres-de-hasta-42-pisos-de-altura-radio-valencia/ El PAI del Grao de València incluirá más de 3.000 nuevas viviendas en torres de hasta 42 pisos de altura]</ref> | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
=== Capital Verda Europea === | === Capital Verda Europea === | ||
La designació de Valéncia com a Capital Verda Europea en 2024 va promoure una agenda migambiental ambiciosa: | La designació de Valéncia com a Capital Verda Europea en 2024 va promoure una agenda migambiental ambiciosa: | ||
| − | * Ampliació del Jardí del | + | * Ampliació del [[Jardí del Túria]] i nous corredors verts. |
* Proyectes de drenage sostenible (SUDS) i adaptació hídrica. | * Proyectes de drenage sostenible (SUDS) i adaptació hídrica. | ||
* Impuls a la movilitat elèctrica i reducció d'emissions. | * Impuls a la movilitat elèctrica i reducció d'emissions. | ||
== Reconstrucció post-DANA == | == Reconstrucció post-DANA == | ||
| − | Despuix de la DANA d'octubre i novembre de 2024, que va causar greus inundacions en barris del sur com La Torre, Faitanar o Castellar- | + | Despuix de la [[DANA de 2024|DANA]] d'[[octubre]] i [[novembre]] de [[2024]], que va causar greus inundacions en barris del sur com La Torre, Faitanar o Castellar-l'Oliveral, el model de ciutat de proximitat fon reivindicat com a estratègia de resiliència urbana. La reconstrucció va incloure: |
* Participació de comités veïnals en la planificació. | * Participació de comités veïnals en la planificació. | ||
* Proyectes de regeneració verda i millora del drenage urbà. | * Proyectes de regeneració verda i millora del drenage urbà. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Controvèrsia == | == Controvèrsia == | ||
| − | A partir de 2025, diversos colectius ciutadans i partits polítics han expressat preocupació pel desmantellament o ralentisació dels principis de proximitat urbana en favor de models urbanístics més orientats al tràfic motorisat o a l'edificació intensiva. Un dels casos més notables va ser la controvèrsia entorn al corredor vert del sur (bulevar García Lorca), en el que més de 43.000 firmes veïnals varen reclamar la seua eixecució sense vials per a coches.<ref>[https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-05-27/mas-de-43000-firmas-vecinales-reclaman-un-corredor-verde-sin-vial-de-coches-que-lo-atraviese-en-los-barrios-del-sur-de-valencia.html Más de 43.000 firmas vecinales reclaman un corredor verde, sin vial de coches que lo atraviese, en los barrios del sur de Valencia]</ref> | + | A partir de l'any [[2025]], diversos colectius ciutadans i partits polítics han expressat preocupació pel desmantellament o ralentisació dels principis de proximitat urbana en favor de models urbanístics més orientats al tràfic motorisat o a l'edificació intensiva. Un dels casos més notables va ser la controvèrsia entorn al corredor vert del sur (bulevar García Lorca), en el que més de 43.000 firmes veïnals varen reclamar la seua eixecució sense vials per a coches.<ref>[https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-05-27/mas-de-43000-firmas-vecinales-reclaman-un-corredor-verde-sin-vial-de-coches-que-lo-atraviese-en-los-barrios-del-sur-de-valencia.html Más de 43.000 firmas vecinales reclaman un corredor verde, sin vial de coches que lo atraviese, en los barrios del sur de Valencia]</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Valéncia]] | ||
Última revisió del 15:01 26 ago 2025
Valéncia ciutat de 15 minuts és una iniciativa urbanística i política impulsada per l'Ajuntament de Valéncia i la Generalitat Valenciana a partir de 2020, l'objectiu de la qual és transformar la ciutat en un entorn sostenible, resilient i accessible, en el que els servicis bàsics estiguen disponibles a una distància de 15 minuts a peu o en bicicleta des de qualsevol punt del teixit urbà. El concepte s'ha estés també a l'àrea metropolitana baixe la noció complementària de “ciutat de 25 minuts”.
Orige i context[editar | editar còdic]
El concepte de “ciutat de 15 minuts” fon popularisat per l'urbaniste Carlos Moreno i adoptat internacionalment per ciutats com París, Milà o Portland. En Valéncia, va començar a aplicar-se en 2020 en el desenroll del Pla Especial de Nazaret,[1] i es va integrar progressivament en els plans urbanístics i de movilitat sostenible.[2] L'elecció de Valéncia com a Capital Verda Europea 2024 va reforçar este enfocament, integrant polítiques d'urbanisme de proximitat, reducció del tràfic motorisat, regeneració verda i resiliència climàtica.
Principals actuacions[editar | editar còdic]
Urbanisme i proximitat[editar | editar còdic]
Diversos plans urbanístics han adoptat els principis del model 15‑25 minuts:
- Pla Especial de Nazaret (2020): reorganisació del barri en prioritat peatonal i servicis de rodalia.[1]
- Pla de Benimaclet (2024–2025): reducció d'edificabilitat, creació d'un parc central, i protecció de l'horta confrontant.[3]
- PAI del Grao (2025): més del 80 % de l'espai destinat a zones verdes, superpomes i movilitat activa.[4]
Capital Verda Europea[editar | editar còdic]
La designació de Valéncia com a Capital Verda Europea en 2024 va promoure una agenda migambiental ambiciosa:
- Ampliació del Jardí del Túria i nous corredors verts.
- Proyectes de drenage sostenible (SUDS) i adaptació hídrica.
- Impuls a la movilitat elèctrica i reducció d'emissions.
Reconstrucció post-DANA[editar | editar còdic]
Despuix de la DANA d'octubre i novembre de 2024, que va causar greus inundacions en barris del sur com La Torre, Faitanar o Castellar-l'Oliveral, el model de ciutat de proximitat fon reivindicat com a estratègia de resiliència urbana. La reconstrucció va incloure:
- Participació de comités veïnals en la planificació.
- Proyectes de regeneració verda i millora del drenage urbà.
- Iniciatives per a garantisar servicis essencials en zones afectades.
Controvèrsia[editar | editar còdic]
A partir de l'any 2025, diversos colectius ciutadans i partits polítics han expressat preocupació pel desmantellament o ralentisació dels principis de proximitat urbana en favor de models urbanístics més orientats al tràfic motorisat o a l'edificació intensiva. Un dels casos més notables va ser la controvèrsia entorn al corredor vert del sur (bulevar García Lorca), en el que més de 43.000 firmes veïnals varen reclamar la seua eixecució sense vials per a coches.[5]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 La València de los 15 minutos se pone en marcha por Natzaret
- ↑ Directrices para el desarrollo de ESTRATEGIAS DE REGENERACIÓN URBANA para municipios de la Comunitat Valenciana
- ↑ València presenta los nuevos criterios del plan urbanístico de Benimaclet: menos vivienda libre y más terciario para atraer innovación
- ↑ El PAI del Grao de València incluirá más de 3.000 nuevas viviendas en torres de hasta 42 pisos de altura
- ↑ Más de 43.000 firmas vecinales reclaman un corredor verde, sin vial de coches que lo atraviese, en los barrios del sur de Valencia