Diferència entre les revisions de "Vicente Alcayne Armengol"

que
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 11: Llínea 11:
}}
}}


Vicent Alcayne Armengol ([[Valéncia]], [[17 d'abril]] de [[1828]] - Valéncia, 20 [[de febrer]] de [[1913]]) fon un arquitecte, mestre d'obres i polític valencià.
'''Vicent Alcayne Armengol''' ([[Valéncia]], [[17 d'abril]] de [[1828]] - Valéncia, [[20 de febrer]] de [[1913]]) fon un arquitecte, mestre d'obres i polític valencià.
 


== Biografia ==
== Biografia ==
En l'any [[1847]] es va graduar en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]], i entre els anys [[1851]] i [[1855]] va participar en exposicions públiques organisades per la Secció d'Arquitectura de la Societat Econòmica d'Amics del País presentant plans d'arcs i documents.  
En l'any [[1847]] es va graduar en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]], i entre els anys [[1851]] i [[1855]] va participar en exposicions públiques organisades per la Secció d'Arquitectura de la Societat Econòmica d'Amics del País presentant plans d'arcs i documents.  


En l'any 1854 fon nomenat visitador general del [[riu Túria]] i en 1855 va obtindre el títul de director de camins veïnals i canals de rec.
En l'any [[1854]] fon nomenat visitador general del [[riu Túria]] i en 1855 va obtindre el títul de director de camins veïnals i canals de rec.


Durant el seu mandat va redactar memòries descriptives de pantans com el de [[Chestalgar]] i estudià la distribució de les preses de regadiu. En l'any [[1857]] va obtindre el títul de mestre d'obres, en [[1865]] participà en el projecte de delineació del clavegueram de Valéncia i en [[1866]] va projectar la font del mercat del [[Cabanyal]]. També va construir, gràcies al capital aportat per Vicente Pulido i Felipe Tello, una fàbrica de mosaics de porcellana pel recobriment de paviments en [[L'Alcúdia de Crespins]], nomenada ''La Alcudiana''.
Durant el seu mandat va redactar memòries descriptives de pantans com el de [[Chestalgar]] i estudià la distribució de les preses de regadiu. En l'any [[1857]] va obtindre el títul de mestre d'obres, en [[1865]] participà en el projecte de delineació del clavegueram de Valéncia i en [[1866]] va projectar la font del mercat del [[Cabanyal]]. També va construir, gràcies al capital aportat per Vicente Pulido i Felipe Tello, una fàbrica de mosaics de porcelana pel recobriment de paviments en [[L'Alcúdia de Crespins]], nomenada ''La Alcudiana''.


Durant el sexenni democràtic fon regidor de l'ajuntament de Valéncia pel Partit Republicà, i en l'any [[1873]] fon alcalde provisional de Valéncia quan l'alcalde cantonalista Francisco de Paula Gras Mirabell per a que fora ell ell qui la posara en mansdel general Arsenio Martínez-Campos Antón.
Durant el sexenni democràtic fon regidor de l'ajuntament de Valéncia pel Partit Republicà, i en l'any [[1864]] fon alcalde provisional de Valéncia quan l'alcalde cantonalista Francisco de Paula Gras Mirabell li dona l'alcaldia per a que fora ell qui la posara en mans del general Arsenio Martínez-Campos Antón.


Va participar en la fundació de l'associació cultural [[Lo Rat Penat]] i va publicar artículs sobre arquitectura migeval en La Ilustración Valenciana ([[1883]]). Membre del Partit Republicà Possibilista, fon escollit alcalde de Valéncia entre [[decembre]] de [[1888]] i [[març]] de [[1889]]. En l'any [[1895]] formaria part de la Coalició Republicana.
Va participar en la fundació de l'associació cultural [[Lo Rat Penat]] i va publicar artículs sobre arquitectura migeval en La Ilustración Valenciana ([[1883]]). Membre del Partit Republicà Possibilista, fon escollit novament alcalde de Valéncia entre [[decembre]] de [[1888]] i [[març]] de [[1889]]. En l'any [[1895]] formaria part de la Coalició Republicana.


En els anys posteriors es dedicaria a l'arquitectura, dissenyant palauets urbans, viles residencials, naus industrials, d'estil eclèctic-historicista fins a l'any [[1903]] i d'estil neobarroc en aspectes modernistes fins a l'any [[1912]]. Aquell any seria apoderat del pintor [[José Benlliure|José Benlliure i Gil]].
En els anys posteriors es dedicaria a l'arquitectura, dissenyant palauets urbans, viles residencials, naus industrials, d'estil eclèctic-historicista fins a l'any [[1903]] i d'estil neobarroc en aspectes modernistes fins a l'any [[1912]]. Aquell any seria apoderat del pintor [[José Benlliure|José Benlliure i Gil]].
Llínea 33: Llínea 32:


* [https://books.google.cat/books?id=U2ZibZzE4IoC&pg=PA95&lpg=PA95&dq=Vicente+Rodr%C3%ADguez+de+la+Encina+Falc%C3%B3+de+Belaochaga&source=bl&ots=ZYYpnW78or&sig=jJ06FwSTE95wuCUXXG7NPsUbAnE&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi86dmR7Z_fAhXxQhUIHXTHBPAQ6AEwDXoECAIQAQ#v=onepage&q&f=false Paul Preston, Ismael Saz, ''De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975)'']
* [https://books.google.cat/books?id=U2ZibZzE4IoC&pg=PA95&lpg=PA95&dq=Vicente+Rodr%C3%ADguez+de+la+Encina+Falc%C3%B3+de+Belaochaga&source=bl&ots=ZYYpnW78or&sig=jJ06FwSTE95wuCUXXG7NPsUbAnE&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi86dmR7Z_fAhXxQhUIHXTHBPAQ6AEwDXoECAIQAQ#v=onepage&q&f=false Paul Preston, Ismael Saz, ''De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975)'']
* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/1448-vicente-alcayne-armengol Vicente Alcayne Armengol. Real Academia de la Historia]


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
Llínea 40: Llínea 40:


{{Successió
{{Successió
| predecessor = [[Cayetano Bonafós Bertrán]]
| predecessor = [[Vicent Pueyo i Ariño]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
| periodo = [[1861]] – [[1864]]
| periodo = [[1864]] – [[1864]]
| successor = [[Vicent Pueyo i Ariño]]
| successor = [[José Francés i Alaíza]]
| predecessor2 = [[José María Sales Reig]]
| títul2 = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
| periodo2 = [[17 de decembre]] de [[1888]] – [[25 de març]] de [[1889]]
| successor2 = [[Ramón Mata Crespo]]
}}
}}
 


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]