Diferència entre les revisions de "Soja"

Última revisió del 19:08 6 feb 2026

La soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Sieb. & Zucc.) és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a China, Japó, Corea i Taiwan. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota Àsia, Estats Units i a l'oest d'Àfrica. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i estepes.

Etimologia

El nom que s'ha donat a la soja prové del vocable antic usat pels chinencs: sou, tal i com la denominaven antigament.

Descripció morfològica

És planta herbàcea anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al juliol i agost.

És una herba molt alta que acostuma a superar el metro d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són pubescents, el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós.

Té raïl axonomorfa, la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha nòduls on s'establix relació de simbiosis entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar nitrogen.

El brot és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les fulles són alternes, compostes trifoliades en folíols ovalats i peciols curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.

La soja té inflorescències racemiformes en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les flors són hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes. La corola està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El càliç està format per 5 sépals soldats. L'androna consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el gineceu està format per un únic ovari, monocarpelar.

La soja és una lleguminosa i com a tal el seu fruit és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les llavors poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.

La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la dietètica com a substitució de molts productes i derivats càrnics.

Usos medicinals

Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'aminoàcits essencials.
Reemplaç hormonal durant la menopausa.
Coadjuvant en processos d'osteoporosis.
Tractament per la hipertròfia benigne de próstata.
La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.
Atres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.

Derivats de la soja

Tempeh : És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en proteïnes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fòsfor, ferro).
Tofu , soja quallada o "formage" de soja: quallada de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
Farina de soja o Kinako: Molt rica en proteïnes. .
Oli de soja : Bona font de greixos poliinsaturats, en especial d'àcit linoleic.
Lecitina : Molt interessant en el control del colesterol en la sanc i en el metabolisme dels greixos.
Beguda de soja o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en calci, vitamina B12 i vitamines A i D, aixinaí com incloure aromes (vainilla, armela, etcétera.) i suc, i vers la llet de vaca, la llet de soja no conté ni lactosa, ni vitamina B12 ni greixos saturats, ni colesterol.
Tamari , salsa de soja o shoyu : Salsa que s'elabora a partir de soja, blat i sal. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran cantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap cereal, i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
Brots de soja o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en vitamina C i en enzimes, substàncies que faciliten la digestió.
Miso : pasta procedent de la fermentació de la soja en sal, i a vegades un cereal (arròs, blat...).

Referències

«Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en anglés) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119
Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburc
Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1
«Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov

Bibliografia

Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Soja.
Wikispecies té un artícul sobre Soja.
«Soja». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Soy's Thyroid Dangers (anglés)
Soy Allergens (anglés)
Nutrition data (anglés)
Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates (anglés)
Soy Online Service (anglés)
Concerns Regarding Soybeans (anglés)
Soya information (anglés)
Soy Alert! (anglés)
Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems (anglés)
Guardian - Should we worry about soya in our food? (anglés)

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran quantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i  a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].
+[[File:Soja.jpg|thumb|Soja]]
+La '''soja''' (''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i  a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].
 == Etimologia ==
@@ Llínea 13: / Llínea 14: @@
 El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat  i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts,  les fulles basals acostumen a ser  simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.
-La soja té  '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]]''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent.  El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna]]''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]]''' està format per un únic ovari, monocarpelar.
+La soja té  '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]] ''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent.  El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L''''[[androna]] ''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]] ''' està format per un únic ovari, monocarpelar.
 La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres.  Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.
-La part que s'utilisa medicinalment és la llavor.
+La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
-Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
 === Usos medicinals ===
@@ Llínea 31: / Llínea 28: @@
 * Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
+== Derivats de la soja ==
+* '''[[Tempeh]] ''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en [[proteïnes]], greixos insaturats, [[vitamines]] del grup B (B1, B2 i B12) i [[minerals]] ([[calci]], [[fòsfor]], [[ferro]]).
+* '''[[Tofu]] ''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
+* '''[[Farina de soja]] ''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .
+* '''[[Oli de soja]] ''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].
+* '''[[Lecitina]] ''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.
+* '''[[Llet de soja|Beguda de soja]] ''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].
+* '''[[Tamari]] ''', '''[[salsa de soja]] ''' o '''[[shoyu]] ''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran cantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
+* '''[[Brots de soja]] ''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
+* '''[[Miso]] ''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).
-== Derivats de la soja ==
+== Referències ==
-* '''[[Tempeh]]''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en [[proteïnes]], greixos insaturats, [[vitamines]] del grup B (B1, B2 i B12) i [[minerals]] ([[calci]], [[fòsfor]], [[ferro]]).
+{{listaref}}
-* '''[[Tofu]]''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
-* '''[[Farina de soja]]''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .
-* '''[[Oli de soja]]''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].
-* '''[[Lecitina]]''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.
-* '''[[Llet de soja|Beguda de soja]]''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].
-* '''[[Tamari]]''', '''[[salsa de soja]]''' o '''[[shoyu]]''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran quantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
-* '''[[Brots de soja]]''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
-* '''[[Miso]]''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).
+*  «Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
+* Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en [[anglés]]) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119
+* Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburc
+* Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1
+* «Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov
 == Bibliografia ==
+* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
 * Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
 * Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
 == Enllaços externs ==
-* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Soybean?uselang=ca commons|Soybean]
+{{Commonscat|Glycine max}}
-* [http://www.fitoterapia.net/vademecum]
+{{Wikispecies|Glycine max}}
-* [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers](Anglés)
+{{DGLV|Soja}}
-* [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens](Anglés)
+* [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers] {{en}}
-* [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data](Anglés)
+* [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens] {{en}}
-* [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates](Anglés)
+* [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data] {{en}}
-* [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service](Anglés)
+* [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates] {{en}}
-* [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans](Anglés)
+* [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service] {{en}}
-* [http://www.soya.be Soya information](Anglés)
+* [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans] {{en}}
-* [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!](Anglés)
+* [http://www.soya.be Soya information] {{en}}
-* [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems](Anglés)
+* [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!] {{en}}
-* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?](Anglés)
+* [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems] {{en}}
+* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?] {{en}}
-== Notes i referències ==
+[[Categoria:Botànica]]
-{{listaref}}
+[[Categoria:Agricultura]]
-{{Traduït de|ca|Soia}}
 [[Categoria:Aliments]]
-[[Categoria:Botànica]]
+[[Categoria:Aliments vegetals]]
 [[Categoria:Lleguminoses]]
 [[Categoria:Plantes medicinals]]