Diferència entre les revisions de "Transició espanyola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 5:

Centrant-nos en el periodo que sol considerar-se pels historiadors com el més precís, s'iniciaria en la mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975. El denominat [[Consell de Regència]] va assumir, de forma transitòria, les funcions de la Direcció de l'Estat fins al 22 de novembre, data en que és proclamat [[rei]] davant de les [[Corts]] i el Consell del Regne Joan Carles I de Borbón.

El rei va confirmar en el seu càrrec al [[president del Govern]] del règim franquiste, [[Carlos Arias Navarro]]. No obstant, pronte es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polítiques ~~devall~~ el seu Govern, lo que produiria un distanciament cada vegada major entre Arias Navarro i Joan Carles I. Finalment el president del Govern va presentar la seua dimissió al rei el dia [[1 de juliol]] de [[1976]]. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec per [[Adolfo Suárez]], qui s'encarregaria d'empostar les conversacions en els principals líders dels diferents [[partits polítics]] i forces socials, més o menys llegals o tolerades, de cara a instaurar un règim democràtic a Espanya.

El rei va confirmar en el seu càrrec al [[president del Govern]] del règim franquiste, [[Carlos Arias Navarro]]. No obstant, pronte es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polítiques davall el seu Govern, lo que produiria un distanciament cada vegada major entre Arias Navarro i Joan Carles I. Finalment el president del Govern va presentar la seua dimissió al rei el dia [[1 de juliol]] de [[1976]]. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec per [[Adolfo Suárez]], qui s'encarregaria d'empostar les conversacions en els principals líders dels diferents [[partits polítics]] i forces socials, més o menys llegals o tolerades, de cara a instaurar un règim democràtic a Espanya.

El camí utilisat fon l'elaboració d'una nova Llei Fonamental, l'octava, la [[Llei per a la Reforma Política]] que, no sense tensions, fon finalment aprovada per les Corts i someses a [[Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política|referèndum]] el dia [[15 de decembre]] de 1976. Com a conseqüència de la seua aprovació pel poble espanyol, esta llei es va promulgar el [[4 de giner]] de [[1977]]. Esta norma contenia la derogació tàcita del sistema polític franquiste en a soles cinc artículs i una convocatòria d'eleccions democràtiques.

Llínea 11:

Estes eleccions es varen celebrar finalment el dia [[15 de juny]] de 1977. Eren les primeres eleccions democràtiques des de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Unió de Centre Democràtic fon el partit més votat encara que no conseguix la majoria absoluta i és el partit encarregat de formar govern. A partir d'eixe moment comença el procés de construcció de la democràcia a Espanya i de la redacció d'una nova Constitució.

El [[6 de decembre]] de 1978 es va aprovar en [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola|referèndum la Constitució Espanyola]], entrant en vigor el 29 de decembre.

El [[6 de decembre]] de 1978 es va aprovar en [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola|referèndum la Constitució Espanyola]], entrant en vigor el [[29 de decembre]].

A principis de [[1981]] dimitix Adolfo Suárez a causa del distanciament en el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la votació en el [[Congrés dels Diputats]] per a triar com a successor a [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] es produïx el [[colp d'Estat]] dirigit per [[Antonio Tejero]], [[Alfonso Armada]] i [[Jaime Milans del Bosch]], entre atres. El colp, conegut com ''[[Colp d'Estat a Espanya de 1981|23-F]] '', fracassarà.

A principis de l'any [[1981]] dimitix [[Adolfo Suárez]] a causa del distanciament en el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la votació en el [[Congrés dels Diputats]] per a triar com a successor a [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] es produïx el [[colp d'Estat]] dirigit per [[Antonio Tejero]], [[Alfonso Armada]] i [[Jaime Milans del Bosch]], entre atres. El colp, conegut com ''[[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23-F]] '', fracassarà.

Les tensions internes de la UCD provocarien la seua desintegració a lo llarc dels anys 1981 i [[1982]]. El segment [[democratacristià]] acabaria integrant-se en [[Aliança Popular]], passant aixina a ocupar la franja de centre-dreta. D'atra banda, els membres més pròxims a la [[social-democràcia]] s'unirien a les files del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE).

Llínea 43:

* [http://www.eduvinet.de/eduvinet/es015.htm ''Algunos datos previos y consequencias sobre la transición española''] de Eduardo Díaz, Centro Estudios Alhamar, [[Granada]] ([[1998]])

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història d'Espanya]]

[[Categoria:Transició espanyola]]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 Centrant-nos en el periodo que sol considerar-se pels historiadors com el més precís, s'iniciaria en la mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975. El denominat [[Consell de Regència]] va assumir, de forma transitòria, les funcions de la Direcció de l'Estat fins al 22 de novembre, data en que és proclamat [[rei]] davant de les [[Corts]] i el Consell del Regne Joan Carles I de Borbón.
-El rei va confirmar en el seu càrrec al [[president del Govern]] del règim franquiste, [[Carlos Arias Navarro]]. No obstant, pronte es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polítiques devall el seu Govern, lo que produiria un distanciament cada vegada major entre Arias Navarro i Joan Carles I. Finalment el president del Govern va presentar la seua dimissió al rei el dia [[1 de juliol]] de [[1976]]. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec per [[Adolfo Suárez]], qui s'encarregaria d'empostar les conversacions en els principals líders dels diferents [[partits polítics]] i forces socials, més o menys llegals o tolerades, de cara a instaurar un règim democràtic a Espanya.
+El rei va confirmar en el seu càrrec al [[president del Govern]] del règim franquiste, [[Carlos Arias Navarro]]. No obstant, pronte es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polítiques davall el seu Govern, lo que produiria un distanciament cada vegada major entre Arias Navarro i Joan Carles I. Finalment el president del Govern va presentar la seua dimissió al rei el dia [[1 de juliol]] de [[1976]]. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec per [[Adolfo Suárez]], qui s'encarregaria d'empostar les conversacions en els principals líders dels diferents [[partits polítics]] i forces socials, més o menys llegals o tolerades, de cara a instaurar un règim democràtic a Espanya.
 El camí utilisat fon l'elaboració d'una nova Llei Fonamental, l'octava, la [[Llei per a la Reforma Política]] que, no sense tensions, fon finalment aprovada per les Corts i someses a [[Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política|referèndum]] el dia [[15 de decembre]] de 1976. Com a conseqüència de la seua aprovació pel poble espanyol, esta llei es va promulgar el [[4 de giner]] de [[1977]]. Esta norma contenia la derogació tàcita del sistema polític franquiste en a soles cinc artículs i una convocatòria d'eleccions democràtiques.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 Estes eleccions es varen celebrar finalment el dia [[15 de juny]] de 1977. Eren les primeres eleccions democràtiques des de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Unió de Centre Democràtic fon el partit més votat encara que no conseguix la majoria absoluta i és el partit encarregat de formar govern. A partir d'eixe moment comença el procés de construcció de la democràcia a Espanya i de la redacció d'una nova Constitució.
-El [[6 de decembre]] de 1978 es va aprovar en [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola|referèndum la Constitució Espanyola]], entrant en vigor el 29 de decembre.
+El [[6 de decembre]] de 1978 es va aprovar en [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola|referèndum la Constitució Espanyola]], entrant en vigor el [[29 de decembre]].
-A principis de [[1981]] dimitix Adolfo Suárez a causa del distanciament en el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la votació en el [[Congrés dels Diputats]] per a triar com a successor a [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] es produïx el [[colp d'Estat]] dirigit per [[Antonio Tejero]], [[Alfonso Armada]] i [[Jaime Milans del Bosch]], entre atres. El colp, conegut com ''[[Colp d'Estat a Espanya de 1981|23-F]] '', fracassarà.
+A principis de l'any [[1981]] dimitix [[Adolfo Suárez]] a causa del distanciament en el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la votació en el [[Congrés dels Diputats]] per a triar com a successor a [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] es produïx el [[colp d'Estat]] dirigit per [[Antonio Tejero]], [[Alfonso Armada]] i [[Jaime Milans del Bosch]], entre atres. El colp, conegut com ''[[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23-F]] '', fracassarà.
 Les tensions internes de la UCD provocarien la seua desintegració a lo llarc dels anys 1981 i [[1982]]. El segment [[democratacristià]] acabaria integrant-se en [[Aliança Popular]], passant aixina a ocupar la franja de centre-dreta. D'atra banda, els membres més pròxims a la [[social-democràcia]] s'unirien a les files del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE).
@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 * [http://www.eduvinet.de/eduvinet/es015.htm ''Algunos datos previos y consequencias sobre la transición española''] de Eduardo Díaz, Centro Estudios Alhamar, [[Granada]] ([[1998]])
+[[Categoria:Història]]
+[[Categoria:Història d'Espanya]]
 [[Categoria:Transició espanyola]]