Diferència entre les revisions de "Interlingua"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
== Història == | == Història == | ||
{{AP|Historia de l'interlingua}} | |||
Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la". | Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la". | ||
| Llínea 61: | Llínea 62: | ||
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
{{AP|Lliteratura en interlingua}} | |||
Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair. | Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair. | ||