Diferència entre les revisions de "Elaenia albiceps"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
És [[Au resident|resident]] permanent en la regió costera i [[Cordillera dels Vages|andina]] central i sudoccidental de Sudamérica, en [[Equador]], [[Perú]], [[Bolívia]], i l'extrem nort de [[Chile]], també és resident no permanent (emigrant en hivern) en la major part d'[[Argentina]] fonamentalment a l'orient, en el centre i sur de Chile, i en [[Archipèlec de Terra del Fòc|Terra del Fòc]]. | És [[Au resident|resident]] permanent en la regió costera i [[Cordillera dels Vages|andina]] central i sudoccidental de Sudamérica, en [[Equador]], [[Perú]], [[Bolívia]], i l'extrem nort de [[Chile]], també és resident no permanent (emigrant en hivern) en la major part d'[[Argentina]] fonamentalment a l'orient, en el centre i sur de Chile, i en [[Archipèlec de Terra del Fòc|Terra del Fòc]]. | ||
Està present com invernante, pero no crío, cap al nort i est de Sudamérica, en el [[Nordest de Brasil|nordest]] de [[Brasil]], en la [[conca de l'Amazones]], en les regions andino-amazónicas de l'orient de [[Colòmbia]], Equador, Perú, i nort de Bolívia, en el surest de Brasil, en l'est d'Argentina i en [[Uruguay]]. En dos terços de tota la seua àrea de distribució en Sudamérica l'espècie apareix com invernante migratòria, a on no crío. | Està present com invernante, pero no crío, cap al nort i est de Sudamérica, en el [[Nordest de Brasil|nordest]] de [[Brasil]], en la [[conca de l'Amazones]], en les regions andino-amazónicas de l'orient de [[Colòmbia]], Equador, Perú, i nort de Bolívia, en el surest de Brasil, en l'est d'Argentina i en [[Uruguay]]. En dos terços de tota la seua àrea de distribució en Sudamérica l'espècie apareix com invernante migratòria, a on no crío. És vagabunda en les [[Illes Malvines]] i també en 2008 va ser vist un espècimen en [[Texas]], primera volta per a [[Estats Units]] i [[Norteamérica]].{{cita requerida}} | ||
Esta espècie és localment prou comuna en la part nortenya del seu ranc, en [[hàbitat]]s tals com a creiximents secundaris i arbustales montanos, i en la part meridional és un reproductor molt comú en varis ambients boscosos a on els seus nius apleguen a ser tan numerosos com els nius de totes les atres aus combinades. No obstant i a pesar de tan abundants en la temporada reproductiva, són rarament notats durant la migració, en part degut a que es dispersen per un àrea molt vasta i en part perque són molt difícils d'identificar en esta temporada, ya que vocalisen molt poc. Habiten des del nivell de la mar fins als 3200 [[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Elaenia albiceps'', p. 417, làmina 44(8)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | Esta espècie és localment prou comuna en la part nortenya del seu ranc, en [[hàbitat]]s tals com a creiximents secundaris i arbustales montanos, i en la part meridional és un reproductor molt comú en varis ambients boscosos a on els seus nius apleguen a ser tan numerosos com els nius de totes les atres aus combinades. No obstant i a pesar de tan abundants en la temporada reproductiva, són rarament notats durant la migració, en part degut a que es dispersen per un àrea molt vasta i en part perque són molt difícils d'identificar en esta temporada, ya que vocalisen molt poc. Habiten des del nivell de la mar fins als 3200 [[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Elaenia albiceps'', p. 417, làmina 44(8)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
==Característiques== | ==Característiques== | ||
Ademés d'[[Insecta|insectívora]], és comedora de gran varietat d'aliments com a herba, frutes, llavors i néctar. | Ademés d'[[Insecta|insectívora]], és comedora de gran varietat d'aliments com a herba, frutes, llavors i néctar. Durant la reproducció austral són molt vocals, donant un interminable i esmolat «''fiur''» o «''fio''», i a ell es deuen els seus noms vulgars; la seua vora de l'amanecer és un també esmolat «''brio-briyr''». Els cridats de les aus andinas inclouen un abrupte «''piyr''», un «''juio''», i un esmolat «''brrio''», la vora de l'amanecer típic és un «''briyr, briyr-it''». | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 05:51 8 jul 2026
El fiofío crestiblanco[1] (Elaenia albiceps) és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al numerós gènero Elaenia. A pesar de que la seua àrea reproductiva es concentra en la cordillera dels Vages i en el sur d'Amèrica del Sur, també ocorre com a migrant en els hiverns australs en una gran part del continent suramericà.[2] Diversos autors consideren que la #present es dividix en més d'una espècie.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Se li coneix també com fiofío silbón (en Argentina, Paraguay i Uruguay), fie-fie de cresta blanca (en Perú), elenia buchiblanca (en Colòmbia), elenia crestiblanca (en Equador),[4] i fio-fie, chiflador, huiro, huío o silbador (en Chile).[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És resident permanent en la regió costera i andina central i sudoccidental de Sudamérica, en Equador, Perú, Bolívia, i l'extrem nort de Chile, també és resident no permanent (emigrant en hivern) en la major part d'Argentina fonamentalment a l'orient, en el centre i sur de Chile, i en Terra del Fòc.
Està present com invernante, pero no crío, cap al nort i est de Sudamérica, en el nordest de Brasil, en la conca de l'Amazones, en les regions andino-amazónicas de l'orient de Colòmbia, Equador, Perú, i nort de Bolívia, en el surest de Brasil, en l'est d'Argentina i en Uruguay. En dos terços de tota la seua àrea de distribució en Sudamérica l'espècie apareix com invernante migratòria, a on no crío. És vagabunda en les Illes Malvines i també en 2008 va ser vist un espècimen en Texas, primera volta per a Estats Units i Norteamérica.cita requerida
Esta espècie és localment prou comuna en la part nortenya del seu ranc, en hàbitats tals com a creiximents secundaris i arbustales montanos, i en la part meridional és un reproductor molt comú en varis ambients boscosos a on els seus nius apleguen a ser tan numerosos com els nius de totes les atres aus combinades. No obstant i a pesar de tan abundants en la temporada reproductiva, són rarament notats durant la migració, en part degut a que es dispersen per un àrea molt vasta i en part perque són molt difícils d'identificar en esta temporada, ya que vocalisen molt poc. Habiten des del nivell de la mar fins als 3200 m d'altitut.[6]
Característiques
[editar | editar còdic]Ademés d'insectívora, és comedora de gran varietat d'aliments com a herba, frutes, llavors i néctar. Durant la reproducció austral són molt vocals, donant un interminable i esmolat «fiur» o «fio», i a ell es deuen els seus noms vulgars; la seua vora de l'amanecer és un també esmolat «brio-briyr». Els cridats de les aus andinas inclouen un abrupte «piyr», un «juio», i un esmolat «brrio», la vora de l'amanecer típic és un «briyr, briyr-it».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de setembre de 2022. P. 493.
- ↑ Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 10 de novembre de 2022.
- ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ . Avibase. Consultat el 7 de novembre de 2022.
- ↑ Fio-fio Elaenia albiceps en Aus de Chile. Consultada el 10 de març de 2019.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Elaenia albiceps, p. 417, làmina 44(8)»