Diferència entre les revisions de "Equus lasallei"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
El [[Biocrón (paleontologia)|biocrón]] d'este subgénero cobrix el lapsus Ensenadense-Lujanense. Es va distribuir des de [[Colòmbia]] fins a la [[província de Buenos Aires]], en el centre de la [[Argentina]]. | El [[Biocrón (paleontologia)|biocrón]] d'este subgénero cobrix el lapsus Ensenadense-Lujanense. Es va distribuir des de [[Colòmbia]] fins a la [[província de Buenos Aires]], en el centre de la [[Argentina]]. | ||
== | == Vore també == | ||
* ''[[Amerhippus]]'' | * ''[[Amerhippus]]'' | ||
* ''[[Equus andium]]'' | * ''[[Equus andium]]'' | ||
Última revisió del 16:20 8 jul 2026
Equus lasallei és un mamífer perissodàctil extint de la família Equidae i del gènero Equus que va viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur. El seu tamany era inferior al cavall domèstic actual.
Distribució
[editar | editar còdic]Va habitar en la sabana de Bogotà, Colòmbia.
Característiques
[editar | editar còdic]De I. lasallei es carix encara de les característiques del seu esquelet apendicular, puix només es coneix el seu cràneu, el qual és alt i allargat, en un tamany enorme, el més gran trobat en els équidos d'Amèrica del Sur.[1] El diastema és llarc i el rostre és allargat, els còndils occipitals es presenten units; les dents superiors mostren un ampli desenroll de les fosetas, mentres que els plecs de l'esmalt exhibixen un patró complex. Les dents inferiors són més grans buco-lingualmente sobre les atres espècies.[2]
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]Segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.
Va viure fins al final del Pleistoceno o el Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades a Amèrica del Sur, és dir els primitius amerindios. Estos, segons els especialistes, varen eixercir una pressió caçadora que podria haver afectat el seu equilibri poblacional, #lo que podria ser una de les causes de la seua extinció.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Equus lasallei va ser descrit sobre la base d'un cràneu colectado pel germà Daniel.
integra el gènero Equus, i dins d'ell, el subgénero Amerhippus, el qual agrupa a les 5 paleoespecies de dit gènero que varen viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.[4]
Este tàxon intermig va ser creat primerament com a gènero pel paleontòlec francés Robert Hoffstetter en l'any 1950. Dos anys despuix, en 1952, ho transferix com subgénero de Equus.[5]
El biocrón d'este subgénero cobrix el lapsus Ensenadense-Lujanense. Es va distribuir des de Colòmbia fins a la província de Buenos Aires, en el centre de la Argentina.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Porta, J. de (1960). Els équidos fòssils de la sabana de Bogotà. Bol. Ceol. Universitat Industrial de Santander, Colòmbia, 4: 51-78.
- ↑ Jímenez Fonts, Emiliano Jorge, & Civis Llovera (2003) Els vertebrats fòssils en l'història de la vida. Excavació, estudi i patrimoni. Universitat de Salamanca, 2003. cita pág. 256.
- ↑ (2004).INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires.Olavarría, Argentina:
- 269.
- ↑ (1995).Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Monografia del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC.Espanya:(12)
- 293-308.
- ↑ (1992).Ameghiniana (Rev. Asoc. Paleontol. Argent.).Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.