L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic"

← Edició anterior
desferLluísm (Discussió | contribucions)
Administradors
73 477 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacific]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.
[[File:Atlantic bathymetry.jpg|thumb|Oceà Atlàntic]]


L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Artic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Africa]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], despuix de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l'Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la [[mitologia grega]].


Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Artic]] i l’Atlantic nort.
L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superfície total.
A l’Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].


Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Indic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula Antartica.
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlàndia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l'[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
A l'Est, l'[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Carip]], separen l’Atlantic del [[mar Carip]].


Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).
Al Sur i a l'Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.


La salinitat de l’Oceà Atlantic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes pescades son l’amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l’oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).


[[Categoria:Geografia]]
La salinitat de l'Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades són l'[[amploya]], l'[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial. 
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Atlantic Ocean}}
 
[[Categoria:Oceans]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Oceà_Atlàntic»