Diferència entre les revisions de "Aqüeducte de Segòvia"
mSense resum d'edició |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[Archiu:Aqueduct of Segovia 08.jpg|thumb|250px|<center>Aqüeducte de Segòvia.</center>]] | ||
L' | L''''aqüeducte de Segòvia''' és una construcció [[Imperi Romà|romana]] de la segona mitat del [[sigle I]] i principis del [[sigle II]] d.C., en l'época dels Flavis; mentres eren emperadors [[Vespasià]] i [[Trajà]]. Transporta l'[[aigua]] del ''río Frío'' en la ciutat de [[Segòvia]]. En l'any [[1985]] fon nomenat, juntament en el casc històric de la ciutat de Segòvia, [[Patrimoni de l'Humanitat]] per part de la [[UNESCO]]. | ||
L'aqüeducte comença | L'aqüeducte comença prop del [[Palau de la Granja]] en [[Arc (arquitectura)|arcs]] senzills de mig punt que conduent l'aigua fins a la cisterna coneguda en el nom d'''El Caserón'', a on s'almagasenava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals fileres d'arcs superposts. | ||
Consta d'una llongitut de 728 [[metros]] i una alçada màxima de 28 metros i mig, als quals, | Consta d'una llongitut de 728 [[metros]] i una alçada màxima de 28 metros i mig, als quals, ademés, s'han de sumar prop de 6 metros de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constituent el núcleu central de l'aqüeducte. | ||
En la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions nos fa vore les grans capacitats com a ingeniers dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden l'importància estètica que ha de tindre un element de característiques tan ciclòpics com en este cas. | |||
Este magnífic monument s'ha | Este magnífic monument s'ha mantengut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandea de l'estructura, que imposta respecte al fet que, encara en el [[sigle XX]] continus eixercint la seua funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realisar prop dels [[Reis Catòlics]], quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original. | ||
En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha | En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha segut tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo per mig d'un minuciós procés de restauració. | ||
== Referències == | |||
* [https://elpais.com/cultura/2016/10/31/actualidad/1477929489_402129.html «Nuevos estudios arqueológicos sitúan la construcción del Acueducto de Segovia en el siglo II en lugar del I». El País] | |||
* [https://whc.unesco.org/es/list/311 UNESCO. Acueducto de Segovia] | |||
== Bibliografia == | |||
* Contreras y López de Ayala, Juan de (1973). Noguer S. A., ed. Segovia | |||
* [https://www.abc.es/local-castilla-leon/20141101/abci-leyenda-acueducto-segovia-201410311040.html La Leyenda del Acueducto de Segovia] | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Aqueduct of Segovia}} | |||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | |||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]] | |||
[[Categoria:Arquitectura d'Espanya]] | |||
[[Categoria:Arquitectura romana]] | |||
[[Categoria:Província de Segòvia]] | [[Categoria:Província de Segòvia]] | ||
[[Categoria:Aqüeductes romans|Segòvia]] | [[Categoria:Aqüeductes romans|Segòvia]] | ||