Diferència entre les revisions de "Lluís Alcanyís"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Lluís Alcanyís''' fon un poeta i mege [[valencià]] naixcut en [[Xàtiva]] al voltant del [[1440]].
{{Infobox escritor
| nom              = Lluís Alcanyís
| image            =
| grandària        =
| descripció      =
| seudònim        =
| naixcut          = [[1440]]
| nascuda          =
| lloc_de_naiximent = [[Xàtiva]], ([[Valéncia]])
| mort              = [[1506]]
| morta            =
| lloc_de_mort      =
| ocupació          = Mege i escritor
| país              = [[Espanya]]
| periodo          = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
| gènero            =
| temàtica          =
| moviment          =
| primeres_obres    =
| obres_magnes      = ''Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia''
| influències      =
| influenciat      =
| influenciada      =
| premis            =
| lloc web          =
| firma        =
| notes a peu      =
}}
'''Lluis Alcanyis''' ([[Xàtiva]], [[1440]] - † [[Valéncia]], [[1506]]) fon un [[mege]], escritor i [[poeta]] [[Valencians|valencià]].


Va ocupar la primera càtedra de medicina en la recent creada [[Universitat de Valéncia]]. De la seua activitat literària no n´ha quedat pràcticament res com per eixemple: "Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia, compost per mestre Luis Alcanys mestre en medecina", que eren una sèrie d'indicacions per a prevenir i curar la peste.
== Biografia ==


La Inquisició instaurada pels [[Reis Catòlics]] pocs anys abans l´acusà de practicar el [[judaisme]] a ell i a la seua dona. Moriren els dos cremats en la foguera en [[1506]].
Naixcut en la ciutat valenciana de [[Xàtiva]] en l'any 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de [[Judeu|judeus]] conversos.  


Actualment l´hospital de [[Xàtiva]] porta el seu nom.
El [[23 d'abril]] de [[1467]] otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en [[Xàtiva]]. En l'any [[1470]] es va casar en '''Elionor Esparça''', de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en [[Valéncia]], en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de [[Joan Lluís Vives i March|Luis Vives]], va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de [[1477]].


Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la [[Valéncia]] de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en [[Lluís Dalmau]] i [[Pere Pintor]], tambe de [[Xàtiva]], va conseguir que la ciutat fundara en l'any [[1462]] una escola per a cirugians, a la qual [[Juan II]] va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de [[1480]], va formar part del claustre permanent. Quan, en l'any [[1499]], a proposta del municipi i en l'acceptació del papa [[Aleixandre VI]], es va crear [[Universitat de Valéncia|l'Universitat de Valéncia]], es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a [[1504]] la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.
Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en [[Valéncia]], superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.
També fon l'autor del primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]]: ''[[Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència]]'' ([[1490]]), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de [[novembre]] de l'any [[1489]] fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la [[Pesta|pesta]], precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.
El pensament científic d'Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa [[Edat Mija]], a partir de les traduccions de l'àrap.
El clima [[antisemitisme|d'antisemitisme]] que fon estenent-se a lo llarc dels [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]] es va materialisar, a petició dels [[Reis Catòlics]], en la creació dels tribunals de [[Inquisició espanyola|l'Inquisició]] (1480), expressió del radicalisme religiós (contra judeus i convers) i mig de control de l'orde polític i social. En l'any 1506, despuix de casi tres anys d'encarcerament i poc més d'un de l'eixecució de la seua dòna, va ser també condenat per judaizant i cremat en la foguera.
Actualment l'hospital de [[Xàtiva]] porta el seu nom.
== Obres lliteràries ==
* [[Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia|''Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia'']] ([[1490]]), primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]].
* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la Verge Maria]]'' ([[1474]]), primera obra lliterària impresa en [[Espanya]], que inclou dos poemes seus.
== Vore també ==
* [[Isabel de Villena]]
== Bibliografia ==
* [http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/62 Biografia de Lluis Alcanyis en la pagina de la biblioteca municipal de Xàtiva.]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Xativins]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]