Diferència entre les revisions de "Comunisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 18 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 1:

El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat al llarc de la història:

El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història:

*És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense [[classes socials]], basat en la propietat social dels ~~[[mijans~~ de producció]], l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la [[classe treballadora]] al poder, conseguint aixina l'abolició ~~del [[~~estat]] a l'assumir la [[classe treballadora]] totes les seues funcions;

* És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició de l'estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions;

* A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;

* És la fase acabada del [[socialisme]].

* Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes.

*A esta societat sense classes, que es té com a ~~ideal i fi últim, es~~ la ~~flama comunisme;~~

== Història ==

El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de l'història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes.

*És la ~~fase acabada del socialisme~~.

=== La Primera Internacional ===

La [[Primera Internacional]] (AIT) fon la primera organisació que reuní els [[sindicats]] i els [[partit polític|partits]] associats a la classe treballadora. Es fundà en [[Londres]] durant una reunió entre treballadors duta a terme en [[Saint Martin's Hall]]. El seu primer congrés es dugué a terme en l'any [[1866]] en [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]]. En [[1872]] la seua seu es trasllada des de Londres a [[Nova York]]. En el seu moment la Internacional arribà a contar en 1,2 millons de membres per tot lo món, encara que la seua gasseta oficial tenia una tirada de 8 millons.

*Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes.

En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre [[anarquisme i marxisme]].

L'AIT no s'ha de confondre en l'[[Associació Internacional dels Treballadors]] fundada en els anys [[1922]] i [[1923]] pels [[anarquistes]] i [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]].

=== La Segona Internacional ===

Despuix de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme|socialistes]] i [[laborisme|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.

=== La Tercera Internacional ===

[[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]

En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de l'Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.

En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].

El [[15 de maig]] de [[1943]], despuix de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.

=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===

[[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]

La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.

A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en l'Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme|estalinista]], en [[Colectivisació en l'Unió Soviètica|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de [[Lenin]] fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).

=== La Kominform ===

En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]].

== Cites ==

{{Cita|L'única forma que tenim per a fer-nos en el poder com a comunistes, no és lo que feu Marx. Nosatres devem infiltrar-nos dins de la societat, infiltrar-nos dins de la comunitat educativa, llentament i anar transformant i ridiculisant les tradicions que s'han sostingut històricament, a fi d'anar destruint-les i formant la societat que nosatres volem.|Antonio Gramsci (1891-1937). Sobre la subversió cultural, en les seues cartes escrites en la presó}}

{{Cita|El comunisme és la destrucció de la propietat privada i de la llibertat individual.|[[Federico Jiménez Losantos]] (''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'', 2018)}}

[[Categoria:Política]]

[[Categoria:Comunisme| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat al llarc de la història:
+El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història:
-*És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense [[classes socials]], basat en la propietat social dels [[mijans de producció]], l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la [[classe treballadora]] al poder, conseguint aixina l'abolició del [[estat]] a l'assumir la [[classe treballadora]] totes les seues funcions;
+* És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició de l'estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions;
+* A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;
+* És la fase acabada del [[socialisme]].
+* Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes.
-*A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;
+== Història ==
+{{principal|Història del comunisme}}
+El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de l'història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes.
-*És la fase acabada del socialisme.
+=== La Primera Internacional ===
+{{principal|Primera Internacional}}
+La [[Primera Internacional]] (AIT) fon la primera organisació que reuní els [[sindicats]] i els [[partit polític|partits]] associats a la classe treballadora. Es fundà en [[Londres]] durant una reunió entre treballadors duta a terme en [[Saint Martin's Hall]]. El seu primer congrés es dugué a terme en l'any [[1866]] en [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]]. En [[1872]] la seua seu es trasllada des de Londres a [[Nova York]]. En el seu moment la Internacional arribà a contar en 1,2 millons de membres per tot lo món, encara que la seua gasseta oficial tenia una tirada de 8 millons.
-*Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes.
+En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre [[anarquisme i marxisme]].
+L'AIT no s'ha de confondre en l'[[Associació Internacional dels Treballadors]] fundada en els anys [[1922]] i [[1923]] pels [[anarquistes]] i [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]].
+=== La Segona Internacional ===
+{{principal|Segona Internacional}}
+Despuix de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme|socialistes]] i [[laborisme|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.
+=== La Tercera Internacional ===
+[[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]
+{{principal|Tercera Internacional}}
+En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de l'Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.
+En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].
+El [[15 de maig]] de [[1943]], despuix de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.
+=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===
+[[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]
+La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.
+A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en l'Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme|estalinista]], en [[Colectivisació en l'Unió Soviètica|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de [[Lenin]] fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).
+=== La Kominform ===
+En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]].
+== Cites ==
+{{Cita|L'única forma que tenim per a fer-nos en el poder com a comunistes, no és lo que feu Marx. Nosatres devem infiltrar-nos dins de la societat, infiltrar-nos dins de la comunitat educativa, llentament i anar transformant i ridiculisant les tradicions que s'han sostingut històricament, a fi d'anar destruint-les i formant la societat que nosatres volem.|Antonio Gramsci (1891-1937). Sobre la subversió cultural, en les seues cartes escrites en la presó}}
+{{Cita|El comunisme és la destrucció de la propietat privada i de la llibertat individual.|[[Federico Jiménez Losantos]] (''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'', 2018)}}
+[[Categoria:Política]]
 [[Categoria:Comunisme| ]]