Diferència entre les revisions de "Jocs Olímpics"

Els Jocs Olímpics actuals es van inspirar en els [[Jocs olímpics en l'antiguetat|events]] organisats pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] en la ciutat de [[Olímpia]], entre els anys [[776 a. C.|776 a. C.]] i el [[393|393 d. C.]] En el [[sigle XIX]], va sorgir la idea de realisar uns acontenyiments semblants als organisats en l'Antiguetat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del [[noble]] [[Francia|francés]] [[Pierre de Coubertin|Pierre Frèdy, baró de Coubertin]]. La [[Jocs Olímpics d'Atenes 1896|primera edició]] dels cridats Jocs Olímpics de l'Era Moderna es va realisar en [[Atenes]], capital de [[Grècia]].

Els Jocs Olímpics d'hivern es van realisar per primera vegada en [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924|1924]], en la localitat [[França|francesa]] de [[Chamonix]]. Originàriament realisats com a part del [[Jocs Olímpics de París 1924|event d'estiu]], el COI els va considerar com un acontenyiment separat retroactivament, i des d'eixa data van començar a realisar-se en el mateix any que els Jocs originals. Posteriorment, a fi de potenciar el desenrollament dels acontenyiments hivernals, el COI va decidir desfasar la realisació dels Jocs Olímpics d'hivern a partir de [[Jocs Olímpics de Lillehammer 1994|Lillehammer 1994]]. Des d'eixa data, els Jocs Olímpics Hivernals es realisen en els anys parixes entre dos Jocs d'Estiu. En [[2007]], el COI va decidir incorporar un nou tipos d'acontenyiment: els [[Jocs Olímpics Jovenils]], que començaran a celebrar-se a partir de [[2010]] i [[2012]] en les seues edicions d'estiu i hivern, respectivament.

Els pròxims [[Jocs Olímpics d'Estiu]] se celebraran en [[Londres]], [[Anglaterra]], l'any [[2012]], mentres que els pròxims [[Jocs Olímpics d'hivern]] se celebraran en [[Vancouver]], [[Canadà]], l'any [[2010]].

Els antics Jocs Olímpics (cridats aixina per celebrar-se en la ciutat de [[Olímpia]]) van ser festes religioses, culturals i deportives celebrades en l'antiga Grècia ([[776 a. C.|776 a. C.]] - [[392|392 d. C.]]) en honor als déus majors. En ells participaven els [[atleta]]s, que havien de ser ciutadans i hòmens, i que s'entrenaven durant anys en els gimnasis.

A partir de llavors, els Jocs van prendre ràpidament una major rellevància en l'antiga Grècia, conseguint el seu zenit en els sigles [[sigle VI a. C.|sext]] i [[sigle V a. C.|quinto]] a. C. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment [[religió|religiosa]], en concursos alternats en [[sacrifici]]s'i cerimònies en honor a [[Zeus]], (la [ de la qual[Estàtua de Zeus en Olímpia|estàtua]] s'alçava majestuosament en Olímpia) i a [[Pélope]], héroe diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seua llegendària carrera de carros i en l'honor de la qual es van celebrar. El número d'acontenyiments va aumentar fins a vint, i les celebracions es van prolongar durant diversos dies. Les primeres competències es basaven en carreres a peu, i més tart se van anar introduint la [[lluita]]; el [[pentatló]], prova de diversos acontenyiments que incloïa [[llançament de javalina]], [[llançament de disc]] i [[salt de llongitut]]; el [[pankration]]; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com [[música]], [[poesia]] i [[dansa]].

En Olímpia es van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador cristià [[Teodosi I]] els va abolir l'any [[393]] per considerar-los pagans.

Els Jocs Olímpics Moderns van ser restablits en el seu aspecte deportiu en [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Barón de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.

En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, van fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] van quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també van fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.  

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels '''Jocs Olímpics''', el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels '''Jocs Olímpics Moderns''', la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho a França. Fon aixina que a Grècia es van efectuar els primers '''Jocs Olímpics Moderns''' el 15 de novembre de [[1859]], el 15 de novembre de [[1870]], el 18 de maig de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara llest per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar a la resta del món en la idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, després del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels '''Jocs Olímpics''' a Grècia.

Encara que els jocs que van formar part d'este primer intent no van conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en 1859, trenta-set anys abans dels primers '''Jocs Olímpics Moderns''' oficialment -, van formar un llaç d'unió entre el pasat i el futur.

El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot el món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els '''Jocs Olímpics''' fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els '''Jocs Olímpics''', en la participació de tots els països del món.  en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).

Coubertin va presentar el seu proyecte a la Unió Deportiva i Atlètica de Paris, a finals de [[1892]], després d'una cuidadosa llabor de relacions públiques.

Coubertin era un home persistent i pronte va tindre oportunitat de solicitar el recolzament d'atres països, quan la Unió Deportiva Francesa va organisar un congrés internacional sobre Amateurisme. El congrés es va efectuar en [[1894]] i Coubertin va obtindre un sorprenent i fort recolzament d'hòmens transformistes tan prominents com el Duc d'Esparta, el [[príncip de Gales]], el príncip hereu de Suècia, el rei de [[Bèlgica]] i el primer ministre de [[Gran Bretanya]]. Van estar presents, ademés, delegats de [[Argentina]], Grècia, [[Rússia]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. Aixina mateix, es van rebre comunicats oficials de [[Alemanya]] i [[Imperi Austrohòngar|Àustria-Hongria]], expressant interés en el proyecte.

Els entusiastes delegats van decidir no esperar fins a [[1900]], l'any que es considerava apropiat per a començar a computar les Olimpíades, sino que van programar l'acontenyiment per a l'any de [[1896]], en [[Atenes]], prop de la seu de les [[Jocs olímpics en l'antiguetat|Olimpiades antigues]]. Es va acordar que els Jocs se celebrarien cada quatre anys, canviant-se la seu a diferents ciutats importants del món i que es triaria un [[Comité Olímpic Internacional]] en plena autoritat per a regir els Jocs.

Demetrius Vikelas, un grec que havia figurat en l'organisació dels primers intents per reviure els [[Jocs Olímpics]], fon el primer president del Comité Olímpic Internacional. El son de Zappas, i posteriorment de Coubertin, s'havia fet realitat.

== Seus dels Jocs Olímpics ==

==Referències==