Diferència entre les revisions de "Gastronomia de l'Alacantí"

| image = Nougat-damascene.jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o XIxona, s'hi ha de posar.-->

| llegenda = Torró variat

Es troba en una situació privilegiada, entre el mar [[Mediterràneu]] i les montanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina|Marina]] costera.  

L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els [[arròs|arrossos]] continuen sent el plat més típic en la taula.  

La producció de [[gelat]] és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç|neveres]] de gel que es troben en les montanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vore [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]].

El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'altres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur.  

*En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]].

*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles.

*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).

Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.