Diferència entre les revisions de "Llac"
m Text reemplaça - 'Cordova' a 'Córdova' |
m Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat' |
||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
=== Per erosió fluvial === | === Per erosió fluvial === | ||
La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac. | La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac. | ||
* [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran | * [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran cantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica|amazónicos]] en Suramèrica, cridats ''cochas'' en [[Perú]]. | ||
* Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|deposits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia. | * Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|deposits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia. | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
Ademés de l'orige de la seua conca, els llacs se poden classificar segons: | Ademés de l'orige de la seua conca, els llacs se poden classificar segons: | ||
* Els tipos de '''solages''' ([[Clasto|clásticos]], [[carbonat]]s, [[sulfat]]s, [[clorur]]s, rics en materia vegetal, etc.). | * Els tipos de '''solages''' ([[Clasto|clásticos]], [[carbonat]]s, [[sulfat]]s, [[clorur]]s, rics en materia vegetal, etc.). | ||
* La | * La cantitat de '''nutrientes i oxigen''' en les seues aigües ([[Oligotrofia|oligotróficos]] i [[Eutrofización|eutróficos]]). | ||
* El modo de '''circulacio''' de les seues aigües: | * El modo de '''circulacio''' de les seues aigües: | ||
** Polimíticos, en dos o mes fases de circulacio. | ** Polimíticos, en dos o mes fases de circulacio. | ||