Diferència entre les revisions de "Física"

m Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
m Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'
Llínea 82: Llínea 82:
[[Archiu:2D Wavefunction (2,2) Surface Plot.png|thumb|Esquema d'una funció d'ona monoelectrónica o [[orbital atòmic|orbital]] en tres dimensions.]]
[[Archiu:2D Wavefunction (2,2) Surface Plot.png|thumb|Esquema d'una funció d'ona monoelectrónica o [[orbital atòmic|orbital]] en tres dimensions.]]


La mecànica quàntica és la branca de la física que tracta els [[àtom|sistemes atòmics]] i subatòmics i les seues interaccions en la radiació electromagnètica, en térmens de quantitats [[observable]]s. Es basa en l'observació que totes les formes de [[energia]] se lliberen en unitats discretes o paquets nomenats ''[[quant]]s''. Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] a soles permet normalment càlculs [[provabilitat|provabilístics]] o [[estadística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercix el paper en la mecànica quàntica que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] fan en la mecànica clàssica. És a dir, la predicció del comportament futur d'un sistema dinàmic, i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que preveu analíticament la provabilitat precisa dels acontenyiments o resultats.
La mecànica quàntica és la branca de la física que tracta els [[àtom|sistemes atòmics]] i subatòmics i les seues interaccions en la radiació electromagnètica, en térmens de cantitats [[observable]]s. Es basa en l'observació que totes les formes de [[energia]] se lliberen en unitats discretes o paquets nomenats ''[[quant]]s''. Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] a soles permet normalment càlculs [[provabilitat|provabilístics]] o [[estadística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercix el paper en la mecànica quàntica que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] fan en la mecànica clàssica. És a dir, la predicció del comportament futur d'un sistema dinàmic, i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que preveu analíticament la provabilitat precisa dels acontenyiments o resultats.


Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en quantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, cridat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una quantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.
Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, cridat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.


[[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]
[[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]