Diferència entre les revisions de "Física"

La mecànica quàntica és la branca de la física que tracta els [[àtom|sistemes atòmics]] i subatòmics i les seues interaccions en la radiació electromagnètica, en térmens de quantitats [[observable]]s. Es basa en l'observació que totes les formes de [[energia]] se lliberen en unitats discretes o paquets nomenats ''[[quant]]s''. Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] a soles permet normalment càlculs [[provabilitat|provabilístics]] o [[estadística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercix el paper en la mecànica quàntica que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] fan en la mecànica clàssica. És a dir, la predicció del comportament futur d'un sistema dinàmic, i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que preveu analíticament la provabilitat precisa dels acontenyiments o resultats.

Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en quantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, cridat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una quantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.