Diferència entre les revisions de "Penàguila"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. | D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. | ||
El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | El [[8 d'abril]] de l'any [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | ||
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió varen quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. | ||
Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | Fins a l'any [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== Monuments i llocs d'interés == | == Monuments i llocs d'interés == | ||
* | *Porta migeval "El Portalet" | ||
* | *Casa dels Fenollars | ||
* | *Casa dels Moncada | ||
* | *Jardí de Sants | ||
* | *Font dels 30 canelles | ||
* | *[[Castillo de Penàguila]]: fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]]. | ||
== Política == | == Política == | ||