154 882
edicions
Canvis
mLlínea 108:
Llínea 108: − + Llínea 120:
Llínea 120: − +
Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '
{{AP|Matèria condensada}}
{{AP|Matèria condensada}}
[[Archiu:Supraleitung.jpg|thumb|left|[[Efecte Meissner]], un eixemple de [[superconductivitat]].]]
[[Archiu:Supraleitung.jpg|thumb|left|[[Efecte Meissner]], un eixemple de [[superconductivitat]].]]
La física de la matèria condensada s'ocupa de les propietats físiques macroscòpiques de la matèria, com ara la [[densitat]], la [[temperatura]], la [[durea]], o el [[color]] d'un material. Els materials consistixen en un gran número d'àtoms o molècules que interaccionen entre ells, per la qual cosa estan "condensats", a diferència d'estar lliures sense interaccionar. La física de la matèria condensada busca fer relacions entre les propietats macroscòpiques, que es poden mesurar, i el comportament dels seus constituents a nivell microscòpic o atòmic i aixina comprendre millor les propietats dels materials.
La física de la matèria condensada s'ocupa de les propietats físiques macroscòpiques de la matèria, com ara la [[densitat]], la [[temperatura]], la [[durea]], o el [[color]] d'un material. Els materials consistixen en un gran número d'àtoms o molècules que interaccionen entre ells, per lo que estan "condensats", a diferència d'estar lliures sense interaccionar. La física de la matèria condensada busca fer relacions entre les propietats macroscòpiques, que es poden mesurar, i el comportament dels seus constituents a nivell microscòpic o atòmic i aixina comprendre millor les propietats dels materials.
Les fases "condensades" més comuns són [[sòlit]]s i líquits, que sorgixen del [[enllaç químic]] entre els àtoms, a causa de la [[interacció electromagnètica]]. Fases més exòtiques són els [[superfluit]]s, els [[condensat de Bose-Einstein|condensats de Bose-Einstein]] trobats en certs sistemes atòmics a molt baixes temperatures, la fase [[superconductividad|superconductora]] dels electrons de conducció de certs materials, i les fases [[ferromagnetisme|ferromagnètiques] i [[antiferromagnetisme|antiferromagnètica]] dels [[spin]]s en les [[ret cristalina|rets atòmiques]].
Les fases "condensades" més comuns són [[sòlit]]s i líquits, que sorgixen del [[enllaç químic]] entre els àtoms, a causa de la [[interacció electromagnètica]]. Fases més exòtiques són els [[superfluit]]s, els [[condensat de Bose-Einstein|condensats de Bose-Einstein]] trobats en certs sistemes atòmics a molt baixes temperatures, la fase [[superconductividad|superconductora]] dels electrons de conducció de certs materials, i les fases [[ferromagnetisme|ferromagnètiques] i [[antiferromagnetisme|antiferromagnètica]] dels [[spin]]s en les [[ret cristalina|rets atòmiques]].
La física atòmica i molecular se centren en l'estudi de les interaccions matèria-matèria i llum-matèria en l'escala d'àtoms individuals o estructures que contenen uns pocs àtoms. Les dos àrees s'agrupen a causa de la seua interrelació, la similitut dels métodos utilisats, aixina com el caràcter comú de l'escales d'energia rellevants a les seues investigacions. Al seu torn, les dos inclouen tractaments tant clàssics i com quàntics, ya que poden tractar els seus problemes des de punts de vista microscòpics i macroscòpics.
La física atòmica i molecular se centren en l'estudi de les interaccions matèria-matèria i llum-matèria en l'escala d'àtoms individuals o estructures que contenen uns pocs àtoms. Les dos àrees s'agrupen a causa de la seua interrelació, la similitut dels métodos utilisats, aixina com el caràcter comú de l'escales d'energia rellevants a les seues investigacions. Al seu torn, les dos inclouen tractaments tant clàssics i com quàntics, ya que poden tractar els seus problemes des de punts de vista microscòpics i macroscòpics.
La investigació actual en física atòmica se centra en activitats com ara el refredament i captura d'àtoms i ions, la qual cosa és interessant per a eliminar "soroll" en les mesures i evitar imprecisions a l'hora de realisar atres experiments o mesures (per eixemple, en els [[rellonge atòmic|rellonges atòmics]]), aumentar la precisió dels mesuraments de [[constant física fonamental|constants físiques fonamentals]], la qual cosa ajuda a validar atres teories com la [[Teoria de la relativitat|relativitat]] o el [[model estàndart]], mesurar els efectes de correlació electrònica en l'estructura i dinàmica atòmica, i la mesura i comprensió del comportament colectiu dels àtoms de gasos que interactuen dèbilment (per eixemple, en un [[condensat de Bose-Einstein]] de pocs àtoms).
La investigació actual en física atòmica se centra en activitats com ara el refredament i captura d'àtoms i ions, lo que és interessant per a eliminar "soroll" en les mesures i evitar imprecisions a l'hora de realisar atres experiments o mesures (per eixemple, en els [[rellonge atòmic|rellonges atòmics]]), aumentar la precisió dels mesuraments de [[constant física fonamental|constants físiques fonamentals]], lo que ajuda a validar atres teories com la [[Teoria de la relativitat|relativitat]] o el [[model estàndart]], mesurar els efectes de correlació electrònica en l'estructura i dinàmica atòmica, i la mesura i comprensió del comportament colectiu dels àtoms de gasos que interactuen dèbilment (per eixemple, en un [[condensat de Bose-Einstein]] de pocs àtoms).
La física molecular se centra en estructures [[molècula|moleculars]] i les seues interaccions en la matèria i en la llum.
La física molecular se centra en estructures [[molècula|moleculars]] i les seues interaccions en la matèria i en la llum.