Diferència entre les revisions de "Bernat Artola"

Llínea 62: Llínea 62:


En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
'''Estiuenca'''
Pel vell camí de l'alqueria
va una parella sospirant:
¡Que si no em vols com yo voldria!
¡Que si no et vullc per inconstant!
Tendra paraula falaguera
torna la pau poquet a poc:
¡Ta boca roja de cirera!
¡Ta pell molsuda d'albercoc!
Els albercocs i les cireres,
prenent l'Amor per mal de cucs,
entre les fulles, mes guerreres,
fugint, s'amaguen, tots porucs.


'''El sabater del cantó'''
'''El sabater del cantó'''