Diferència entre les revisions de "Gijón"
| Llínea 116: | Llínea 116: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta. | Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta. | ||
L'envolament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors: | |||
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'Astúries, estimulant el comerç i la indústria local. | * L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'Astúries, estimulant el comerç i la indústria local. | ||
* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions immobiliàries. | * La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions immobiliàries. | ||
| Llínea 122: | Llínea 122: | ||
El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta. | El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta. | ||
La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i | La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i de les drassanes. | ||
En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant. | En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant. | ||