Diferència entre les revisions de "Velló"
m (Text reemplaça - 'mijana' a 'mija') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[madella|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària. | El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[madella|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària. | ||
| − | L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat | + | L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat mija el contingut de plata va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%. |
En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló. | En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló. | ||
Revisió de 18:15 7 jun 2013
El velló (del francés billon, lingot) és una aleació de plata i de coure, contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer monedes i medalles en époques en escassea de metals nobles i de devaluació monetària.
L'us més extens del velló es va donar en la antiga Grècia i en la Edat Mijana. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de Lesbos utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat mija el contingut de plata va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.
En periodos de inflació, com el sigle III en Roma o durant les revoltes de 1620 en l'imperi dels Habsburgo, les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló.
Generalment en Numismàtica s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.
Vore també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vellón_(aleación) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.