Diferència entre les revisions de "Llac"
Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície' |
Text reemplaça - 'Canada' a 'Canadà' |
||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
=== Per les glaciaciones === | === Per les glaciaciones === | ||
Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] ( | Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canadà-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gèl - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs: | ||
* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del món i la gran majoria són glaciars, açò es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref> | * [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del món i la gran majoria són glaciars, açò es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref> | ||
* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construït uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse. | * Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construït uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse. | ||
* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major. | * [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major. | ||
* [[Fiordo]] d'aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]]. | * [[Fiordo]] d'aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]]. | ||
* Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], | * Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canadà. | ||
=== Per forces tectoniques === | === Per forces tectoniques === | ||
| Llínea 117: | Llínea 117: | ||
** Llac efímer, de curta duracio, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura|Piura]], Perú. | ** Llac efímer, de curta duracio, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura|Piura]], Perú. | ||
** Llac intermitent, produit estacionalment, com els llacs de [[Sudáfrica]] cridats ''Vlei''. | ** Llac intermitent, produit estacionalment, com els llacs de [[Sudáfrica]] cridats ''Vlei''. | ||
** Llac residual o shrunken, que es remanente d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en | ** Llac residual o shrunken, que es remanente d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en Canadà, el [[mar d'Aral]] en Asia Central, el [[mar de Galilea]] i el [[llac Chad]]. | ||
** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat. | ** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat. | ||
| Llínea 139: | Llínea 139: | ||
| 371.000 | | 371.000 | ||
|- bgcolor="#f0f0f0" | |- bgcolor="#f0f0f0" | ||
|[[Llac Superior|Superior]] (EUA i | |[[Llac Superior|Superior]] (EUA i Canadà) | ||
| 82.000 | | 82.000 | ||
|- bgcolor="#f0f0f0" | |- bgcolor="#f0f0f0" | ||
| Llínea 145: | Llínea 145: | ||
| 69.482 | | 69.482 | ||
|- bgcolor="#f0f0f0" | |- bgcolor="#f0f0f0" | ||
|[[Llac Huron|Huron]] (EUA, | |[[Llac Huron|Huron]] (EUA, Canadà) | ||
| 59.570 | | 59.570 | ||
|- bgcolor="#f0f0f0" | |- bgcolor="#f0f0f0" | ||
| Llínea 157: | Llínea 157: | ||
| 31.500 | | 31.500 | ||
|- | |- | ||
|[[Gran Llac de l'Orso]] ( | |[[Gran Llac de l'Orso]] (Canadà) | ||
| 31.153 | | 31.153 | ||
|-bgcolor="#f0f0f0" | |-bgcolor="#f0f0f0" | ||
| Llínea 163: | Llínea 163: | ||
| 29.604 | | 29.604 | ||
|- | |- | ||
|[[Gran Llac de l'Esclau]] ( | |[[Gran Llac de l'Esclau]] (Canadà) | ||
| 28.570 | | 28.570 | ||
|-bgcolor="#f0f0f0" | |-bgcolor="#f0f0f0" | ||
|[[Llac Erie|Erie]] ( | |[[Llac Erie|Erie]] (Canadà-EE.UU) | ||
| 25.667 | | 25.667 | ||
|- | |- | ||
|[[Winnipeg]] ( | |[[Winnipeg]] (Canadà) | ||
| 24.390 | | 24.390 | ||
|-bgcolor="#f0f0f0" | |-bgcolor="#f0f0f0" | ||
|[[Ontario]] ( | |[[Ontario]] (Canadà-EUA) | ||
| 19.010 | | 19.010 | ||
|- | |- | ||