Diferència entre les revisions de "Lleonart de Porto Maurizio" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

Havia naixcut en [[Ligúria]] en l'any [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà.

Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[~~Corcega~~]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.

Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Còrsega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.

En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial.

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 Havia naixcut en [[Ligúria]] en l'any [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà.
-Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Corcega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.
+Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Còrsega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.
 En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial.