154 189
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Còrdova]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Còrdova]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Julio Anguita González''' ([[Fuengirola]], [[Màlaga]], [[21 de novembre]] de [[1941]] - † [[Còrdova]], [[16 de maig]] de [[2020]]) fon un mestre, escritor i polític espanyol. A lo llarc de la seua carrera política va ostentar distints càrrecs: fon alcalde de Còrdova entre els anys [[1979]] i [[1986]] (época en la que els mijos de comunicació li varen donar el renom de «el Califa Roig» o «el Califa»), secretari general del [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) i coordinador general d'[[Esquerra Unida]] (IU).
'''Julio Anguita González''' ([[Fuengirola]], [[Màlaga]], [[21 de novembre]] de [[1941]] - † [[Córdova]], [[16 de maig]] de [[2020]]) fon un mestre, escritor i polític espanyol. A lo llarc de la seua carrera política va ostentar distints càrrecs: fon alcalde de Còrdova entre els anys [[1979]] i [[1986]] (época en la que els mijos de comunicació li varen donar el renom de «el Califa Roig» o «el Califa»), secretari general del [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) i coordinador general d'[[Esquerra Unida]] (IU).
Baix la seua direcció, la coalició IU (en castellà, ''Izquierda Unida'') va alcançar els seus majors èxits electorals, superant àmpliament els dos millons de vots en les eleccions generals de [[1993]] i [[1996]], alcançant en est últim any més d'un 10 % dels vots i 21 diputats. El seu periodo al front d'Esquerra Unida es va distinguir per l'exigència de concretar acorts programàtics i el rebuig a la corrupció. Despuix de la seua marcha IU va iniciar una fase de decliu que, de la mà de [[Francisco Frutos Gras|Francisco Frutos]] primer i [[Gaspar Llamazares]] despuix, li va dur a conseguir tan sol dos diputats en les eleccions generals de [[2008]].
Baix la seua direcció, la coalició IU (en castellà, ''Izquierda Unida'') va alcançar els seus majors èxits electorals, superant àmpliament els dos millons de vots en les eleccions generals de [[1993]] i [[1996]], alcançant en est últim any més d'un 10 % dels vots i 21 diputats. El seu periodo al front d'Esquerra Unida es va distinguir per l'exigència de concretar acorts programàtics i el rebuig a la corrupció. Despuix de la seua marcha IU va iniciar una fase de decliu que, de la mà de [[Francisco Frutos Gras|Francisco Frutos]] primer i [[Gaspar Llamazares]] despuix, li va dur a conseguir tan sol dos diputats en les eleccions generals de [[2008]].