Diferència entre les revisions de "Gabriel Miró"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Gabriel Miró Ferrer''' (Alacant, 28 de juliol de 1879 – † Madrit, 27 de maig de 1930), escritor espanyol. == Biog...». |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li van concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure | Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li van concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i després va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En l'octubre de [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en la [[Universitat de Valéncia]] i en la [[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa. | ||
En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en Alacant, del matrimoni | En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni van nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]]. | ||
En 1911 li van nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de 1914 va caminar empleat en la Diputació de Barcelona, a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre 1914 i 1920 va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a Madrit al ser nomenat en 1920 funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en 1921 era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En 1925 va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en 1927 és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical. | En [[1911]] li van nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical. | ||
L'infància i joventut de Gabriel Miró en un ambient catòlic i tradicionaliste van modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, Gabriel Miró va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià. | L'infància i joventut de '''Gabriel Miró''' en un ambient catòlic i tradicionaliste van modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, '''Gabriel Miró''' va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de Gabriel Miró s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]]'' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort. | La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de '''Gabriel Miró''' s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]]'' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort. | ||
En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]]'', novela en que se relata la història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps. | En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]]'', novela en que se relata la història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[álter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor. | Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[álter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor. | ||
En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]]'', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]]'', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]]'' (1926). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos. | En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]]'', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]]'', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]]'' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos. | ||
[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles líriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen | [[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles líriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Bibliografia de l'autor == | == Bibliografia de l'autor == | ||
Es van editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i a Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova. | Es van editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i a [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova. | ||
*''La dona d'Ojeda'', 1901. | *''La dona d'Ojeda'', [[1901]]. | ||
*''Basta d'escenes'', 1903. | *''Basta d'escenes'', [[1903]]. | ||
*''del viure'', 1904. | *''del viure'', [[1904]]. | ||
*''La novela d'un amic'', Alacant, 1908. | *''La novela d'un amic'', [[Alacant]], [[1908]]. | ||
*''Nómada'', 1908. | *''Nómada'', [[1908]]. | ||
*''La palma rota'', 1909 | *''La palma rota'', [[1909]] | ||
*''El fill sant'', novela curta, 1909 | *''El fill sant'', novela curta, [[1909]] | ||
*''Amors d'Antón Hernando'', novela curta | *''Amors d'Antón Hernando'', novela curta | ||
*''Les cireres del cementeri'' | *''Les cireres del cementeri'' | ||
*''La senyora, els seus i els atres'', 1912, novela curta | *''La senyora, els seus i els atres'', [[1912]], novela curta | ||
*''de l'hort provincià'', Barcelona, 1912, contes | *''de l'hort provincià'', [[Barcelona]], [[1912]], contes | ||
*''El yayo del rei'', Barcelona, 1915. | *''El yayo del rei'', [[Barcelona]], [[1915]]. | ||
*''Dins del tancat'', Barcelona, 1916. | *''Dins del tancat'', [[Barcelona]], [[1916]]. | ||
*''Figures de la Passió del Senyor'', 1916 i 1917. | *''Figures de la Passió del Senyor'', [[1916]] i [[1917]]. | ||
*''Llibre de Sigüenza'', 1917. | *''Llibre de Sigüenza'', [[1917]]. | ||
*''El fum dormit'', Madrit, 1919. | *''El fum dormit'', [[Madrit]], [[1919]]. | ||
*''L'àngel, el molí i el caragol del far'', Madrit, 1921. | *''L'àngel, el molí i el caragol del far'', [[Madrit]], [[1921]]. | ||
*''El nostre pare Sant Daniel'', Madrit, 1921. | *''El nostre pare Sant Daniel'', [[Madrit]], [[1921]]. | ||
*''Chiquet i gran'', Madrit, 1922. | *''Chiquet i gran'', [[Madrit]], [[1922]]. | ||
*''El bisbe lleprós'', Madrit, 1926. | *''El bisbe lleprós'', [[Madrit]], [[1926]]. | ||
*''Anys i llegües'', Madrit, 1928. | *''Anys i llegües'', [[Madrit]], [[1928]]. | ||
== Bibliografia sobre l'autor == | == Bibliografia sobre l'autor == | ||
*Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. Alacant: Imprenta Guardiola, 1935. | *Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. [[Alacant]]: Imprenta Guardiola, [[1935]]. | ||
*Ramos, Vicente, ''El món de Gabriel Miró''. Madrit: Gredos, 1964. | *Ramos, Vicente, ''El món de Gabriel Miró''. [[Madrit]]: [[Gredos]], [[1964]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||