Diferència entre les revisions de "Ernest Martínez i Ferrando" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Jesús Ernest Martínez Ferrando''' més conegut com '''Ernest Martínez Ferrando''' ([[Valéncia]], [[17 de giner]] de [[1891]] — [[Valéncia]], [[26 de setembre]] de [[1965]]) fon un escritor i historiador [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].

'''Jesús Ernest Martínez Ferrando''' més conegut com '''Ernest Martínez Ferrando''' ([[Valéncia]], [[17 de giner]] de [[1891]] - † [[Valéncia]], [[26 de setembre]] de [[1965]]) fon un escritor i historiador [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].

== Biografia ==

Naixcut en l'any 1891 en la ciutat de Valéncia, estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint premi extraordinari de llicenciatura. En [[1915]] va ingressar en el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs. Prestà servici en la Biblioteca Universitària de Barcelona i en la Biblioteca Provincial de Girona ([[1919]]). Des de l'any [[1920]] treballà en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), que dirigí entre [[1940]] i [[1961]].

Naixcut en l'any 1891 en la ciutat de Valéncia, estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint premi extraordinari de llicenciatura. En [[1915]] va ingressar en el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs. Prestà servici en la Biblioteca Universitària de Barcelona i en la Biblioteca Provincial de Girona ([[1919]]). Des de l'any [[1920]] treballà en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), que dirigí entre els anys [[1940]] i [[1961]].

En l'alvertent lliterari, va cultivar la narració breu en alguna incursió en la novela. En [[1935]] va obtindre el Premi Joan Crexells en ''Una dona s'atura al camí''. Traduí al català obres de [[Stefan Zweig]], [[Guy de Maupassant]] i [[Heinrich von Kleist]], entre uns atres.

La seua tasca com a historiador, facilitada per l'accés privilegiat als fondos documentals (A partir de l'any [[1950]] fon nomenat Inspector dels Archius de la zona de Llevant, lo que li va permetre l'accés als archius catalans, valencians i de balears), es va centrar en la Baixa Edat Mija.

La seua tasca com a historiador, facilitada per l'accés privilegiat als fondos documentals (A partir de l'any [[1950]] fon nomenat Inspector dels Archius de la zona de Llevant, lo que li va permetre l'accés als archius catalans, valencians i de balears), es va centrar en la [[Baixa Edat Mija]].

Publicà una numerosa série d'artículs en revistes especialisades. En el terreny històric va traslladar la seua faceta lliterària per a fer biografies i narracions de fets històrics.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Jesús Ernest Martínez Ferrando''' més conegut com '''Ernest Martínez Ferrando''' ([[Valéncia]], [[17 de giner]] de [[1891]] — [[Valéncia]], [[26 de setembre]] de [[1965]]) fon un escritor i historiador [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
+'''Jesús Ernest Martínez Ferrando''' més conegut com '''Ernest Martínez Ferrando''' ([[Valéncia]], [[17 de giner]] de [[1891]] - † [[Valéncia]], [[26 de setembre]] de [[1965]]) fon un escritor i historiador [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
 == Biografia ==
-Naixcut en l'any 1891 en la ciutat de Valéncia, estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint premi extraordinari de llicenciatura. En [[1915]] va ingressar en el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs. Prestà servici en la Biblioteca Universitària de Barcelona i en la Biblioteca Provincial de Girona ([[1919]]). Des de l'any [[1920]] treballà en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), que dirigí entre [[1940]] i [[1961]].
+Naixcut en l'any 1891 en la ciutat de Valéncia, estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint premi extraordinari de llicenciatura. En [[1915]] va ingressar en el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs. Prestà servici en la Biblioteca Universitària de Barcelona i en la Biblioteca Provincial de Girona ([[1919]]). Des de l'any [[1920]] treballà en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), que dirigí entre els anys [[1940]] i [[1961]].
 En l'alvertent lliterari, va cultivar la narració breu en alguna incursió en la novela. En [[1935]] va obtindre el Premi Joan Crexells en ''Una dona s'atura al camí''. Traduí al català obres de [[Stefan Zweig]], [[Guy de Maupassant]] i [[Heinrich von Kleist]], entre uns atres.
-La seua tasca com a historiador, facilitada per l'accés privilegiat als fondos documentals (A partir de l'any [[1950]] fon nomenat Inspector dels Archius de la zona de Llevant, lo que li va permetre l'accés als archius catalans, valencians i de balears), es va centrar en la Baixa Edat Mija.
+La seua tasca com a historiador, facilitada per l'accés privilegiat als fondos documentals (A partir de l'any [[1950]] fon nomenat Inspector dels Archius de la zona de Llevant, lo que li va permetre l'accés als archius catalans, valencians i de balears), es va centrar en la [[Baixa Edat Mija]].
 Publicà una numerosa série d'artículs en revistes especialisades. En el terreny històric va traslladar la seua faceta lliterària per a fer biografies i narracions de fets històrics.