Diferència entre les revisions de "Idioma yidis"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 23: Llínea 23:
 
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
El '''yidis''' (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent del alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és el idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judies del centre d'Europa (els askenazis). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic del alemà, té importants préstams de llengües eslaves, del arameu i del hebreu (més específicament del hebreu de Tiberiades). S'amprà habitualment el alfabet d'este últim per a la seua escritura.
+
El '''yidis''' (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent del alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és el idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judies del centre d'[[Europa]] (els askenazis). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic del [[alemà]], té importants préstams de llengües eslaves, del [[arameu]] i del [[hebreu]] (més específicament del hebreu de Tiberiades). S'amprà habitualment el alfabet d'este últim per a la seua escritura.
  
El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del sigle X i evolucionà junt en les llengües del entorn. Hui, després de l'erradicació de la població judia centroeuropea a causa del [[Holocaust|holocaust]] i l'emigració per salvaguàrdia, la seu població parlant se va reduir de 13 millons (1930) a 3 millons de persones (2005).
+
El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del [[sigle X]] i evolucionà junt en les llengües del entorn. Hui, després de l'erradicació de la població judia centroeuropea a causa del [[Holocaust|holocaust]] i l'emigració per salvaguàrdia, la seu població parlant se va reduir de 13 millons ([[1930]]) a 3 millons de persones ([[2005]]).
  
Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo mon utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que el [[Idioma hebreu|hebreu]] -que és el idioma de les plegaries i el estudi de la Torà- és considerat sagrat.
+
Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo mon utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que el [[Idioma hebreu|hebreu]] -que és el idioma de les plegaries i el estudi de la [[Torà]]- és considerat sagrat.
  
 
== Veja's també ==
 
== Veja's també ==

Revisió de 20:17 20 jul 2010

Yidis
יידיש
Pronunciació: AFI: idish
Atres denominacions:
Parlat en: Rúsia i molts mes països
Regió: El món en general.
Parlants: 3 millons
Rànquing: No està entre les cent primeres
Família: Indoeuropea

  Germànica
   Alt alemà
    Yidis

estatus oficial
Llengua oficial de: Rúsia (Regió de Óblast Autònom Hebreu)
Regulat per: YIVO
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

El yidis (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent del alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és el idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judies del centre d'Europa (els askenazis). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic del alemà, té importants préstams de llengües eslaves, del arameu i del hebreu (més específicament del hebreu de Tiberiades). S'amprà habitualment el alfabet d'este últim per a la seua escritura.

El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del sigle X i evolucionà junt en les llengües del entorn. Hui, després de l'erradicació de la població judia centroeuropea a causa del holocaust i l'emigració per salvaguàrdia, la seu població parlant se va reduir de 13 millons (1930) a 3 millons de persones (2005).

Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo mon utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que el hebreu -que és el idioma de les plegaries i el estudi de la Torà- és considerat sagrat.

Veja's també

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis