Diferència entre les revisions de "Surera"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{CaixaTaxons |
| − | |||
| − | |||
| nom = Surera | | nom = Surera | ||
| image = Quercus suber JPG1.jpg | | image = Quercus suber JPG1.jpg | ||
| llegenda = | | llegenda = | ||
| + | | status = LC | ||
| regnum = [[Plantae]] | | regnum = [[Plantae]] | ||
| − | | | + | | divisio = Magnoliophyta |
| − | | classis = | + | | classis = Magnoliopsida |
| ordo = [[Fagales]] | | ordo = [[Fagales]] | ||
| familia = [[Fagaceae]] | | familia = [[Fagaceae]] | ||
| genus = [[Quercus]] | | genus = [[Quercus]] | ||
| − | | species = | + | | species = Quercus suber |
| − | | mapa = | + | | species_authority = [[Carles Linneo|L.]] |
| − | | llegenda_mapa = | + | | mapa = Quercus suber range.svg |
| + | | llegenda_mapa = Distribució natural | ||
}} | }} | ||
Revisió de 18:14 22 jul 2025
| Surera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus suber | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
Quercus suber
La surera (Quercus suber) és un arbre perennifoli mediterràneu de la família de les fagàcees, caracterisat per la seua escorça grossa i suau, la qual s’aprofita per a produir suro. És comú en zones de clima suau i humit del sur-oest d’Europa i el nort d’Àfrica.
Descripció
El Quercus suber és un arbre de talla mijana-gran, de creiximent lent i vida llarga.
Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge ondulat o dentat. De color vert fosc per dalt i més claret pel revers, sovint pelut. Persistents tot l’any.
Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors unisexuals agrupades en aments groguencs.
Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent conegut com bellota.
Soca: escorça molt gruixuda, esponjosa i de color gris-rogenc, la qual es convertix en suro. La part interna, una volta extreta, queda roja i llisa.
Hàbitat
La surera requerix sols àcids, preferentment arenosos o granítics. Evita sols calcaris. Creix en climes temperats i humits, principalment en altures baixes i mijanes, en zones de maquia o bosc mediterràneu, sovint acompanyada de pins, carrasques o llorers.
Taxonomia
Quercus suber fon descrita per Linnaeus i publicat en el Species Plantarum l’any 1753..
Etimologia
Quercus: nom llatí clàssic per a diverses espècies de roures.
suber: significa ‘suro’ en llatí, en referència a l’escorça d’esta espècie.
Subespècies, varietats i hibridacions
No se reconeixen subespècies principals, encara que presenta variabilitat regional. Pot hibridar-se en carrasques (Quercus ilex), donant lloc al denominat híbrid de surera o Quercus × morisii.
Usos
L'us principal és l’extracció del suro, utilisat per a tapons, aïllaments i objectes artesanals. La fusta, encara que de poca qualitat, pot usar-se per a llenya. També s’aprofita com arbre ornamental i en repoblacions forestals.
Conservació
La surera està amenaçada per plagues, incendis, sobreexplotació i l’abandó del cultiu del suro.
Enllaços externs
«Quercus suber». Jardí Botànic Real de Madrit: Proyecte Anthos. Consultat el 21 de juliol de 2025.
Quercus suber en Flora Vascular.