Surera
| Surera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus suber | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
La surera o surer (Quercus suber, en castellà alcornoque o corchera) és un arbre perennifoli mediterràneu de la família de les fagàcees, de vora 8 o 10 metros d'altària, caracterisat per la seua escorça grossa i suau, la qual s'aprofita per a produir suro. És comú en zones de clima suau i humit del sur-oest d'Europa i el nort d'Àfrica.
Descripció[editar | editar còdic]
El Quercus suber és un arbre de talla mijana-gran, de creiximent lent i vida llarga.
- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge ondulat o dentat. De color vert fosc per dalt i més claret pel revers, sovint pelut. Persistents tot l'any.
- Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors unisexuals agrupades en aments groguencs.
- Soca: escorça molt gruixuda, esponjosa i de color gris-rogenc, la qual es convertix en suro. La part interna, una volta extreta, queda roja i llisa.
Hàbitat[editar | editar còdic]
La surera requerix sols àcids, preferentment arenosos o granítics. Evita sols calcaris. Creix en climes temperats i humits, principalment en altures baixes i mijanes, en zones de maquia o bosc mediterràneu, sovint acompanyada de pins, carrasques o llorers. És originari d'Europa i del nort d'Àfrica. El surer és un dels arbres que componen el bosc del Mediterràneu.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Quercus suber fon descrita per Linnaeus i publicat en el Species Plantarum l'any 1753.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Quercus: nom llatí clàssic per a diverses espècies de roures.
- Suber: significa ‘suro’ en llatí, en referència a l'escorça d'esta espècie.
Subespècies, varietats i hibridacions[editar | editar còdic]
No se reconeixen subespècies principals, encara que presenta variabilitat regional. Pot hibridar-se en carrasques (Quercus ilex), donant lloc al denominat híbrit de surera o Quercus × morisii.
Usos[editar | editar còdic]
L'us principal és l'extracció del suro, utilisat per a tapons, aïllaments i objectes artesanals. La fusta, encara que de poca qualitat, pot usar-se per a llenya. També s'aprofita com arbre ornamental i en repoblacions forestals.
Conservació[editar | editar còdic]
La surera està amenaçada per plagues, incendis, sobreexplotació i l'abandó del cultiu del suro.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Quercus suber en Epitetos botánicos
- Quercus suber en Flora Vascular
- «Quercus suber». Jardí Botànic Real de Madrit: Proyecte Anthos
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Genaust, Helmut (2005). Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen (3., vollständig überarbeitete und erweiterte Auflage edición). Hamburg. ISBN 3-937872-16-7
- Harvey-Brown, Y. (2016). «Quercus suber». The IUCN Red List of Threatened Species (en anglés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Surera.
Wikispecies té un artícul sobre Surera.
