68 477
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En quant a la recepció espanyola dels alvanços de la revolució científica del sigle XVII, els historiadors destaquen l'obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se formà en Valéncia, [[Joan de Cabriada]] ([[Soria]], [[1665]] - [[1743]]) publicada en [[Madrit]] en l'any [[1687]]. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l'escolasticisme i exigint que s'utilisara el metodo de l'experimentació, lo qual suscità critiques en contra, pero també recolzaments.
En quant a la recepció espanyola dels alvanços de la revolució científica del sigle XVII, els historiadors destaquen l'obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se formà en Valéncia, [[Joan de Cabriada]] ([[Soria]], [[1665]] - [[1743]]) publicada en [[Madrit]] en l'any [[1687]]. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l'escolasticisme i exigint que s'utilisara el metodo de l'experimentació, lo qual suscità critiques en contra, pero també recolzaments.
En eixe mateix any de [[1687]], en Valéencia, el gravador i microscopiste, [[Crisóstom Martínez]], naixcut en el Cap i Casal (Valéncia C., [[1638]] - [[Flandes]], [[1694]]), fon subvencionat per l'Ajuntament de la ciutat per a que viajara a [[Paris]] i poguera finalisar el seu ''Atlas Anatómico'', reconegut com un dels primers tractats europeus de microscopia anatomica-osea, treball que facilitaria l'estudi de la Medicina en eixe camp.
Donada l'extensió en el temps del moviment, se parla de diferents generacions de novatores, no obstant es dificil la seua classificacio per edat, puix que alguns estarien intercalats entre elles. En general entre els primers se poden senyalar al matematic Joan Caramuel (Madrit, [[1606]] - [[Lombardia]], [[1682]]) i l'astrònom, geograf, cosmolec i matemàtic, naixcut en la comarca del [[Baix Maestrat]], Bernat Josep Zaragoza ([[Alcalà de Chivert]], [[1627]] - Madrit, [[1679]]).
En les següentes etapes estarien els nomenats en els paragrafs anteriors, i en les últimes generacions, ya en plena Ilustració, entre els seus hereus valencians trobem a una figura excepcional en l'erudit [[Gregori Mayans i Siscar]] ([[Oliva]], [[1699]] - Valéncia C., [[1781]]); a l'eminent marí i ingenier naval [[Jorge Juan i Santacilia]] ([[Novelda]], [[1713]] - Madrit, 1773) introductor de la física newtoniana en la península; al mege i sacerdot José Celestino Mutis ([[Cadiz]], [[1732]] - [[Santafé de Bogotá]], [[1808]]), professor universitari i empresari miner i agricola, recordat per les belles làmines de plantes que publicà; igualment al botanic [[Antoni Josep Cavanilles]] (Valéncia C., [[1745]] - Madrit, [[1804]]); el mege [[Francisco Javier Balmis]] (Alacant, [[1753]] - Madrit, [[1819]]), conegut per la pionera Real Expedicio Filantropica de vacunacio contra la [[pigota]]; el juriste, bibliograf i economiste Joan Sempere i Guarinos ([[Elda]], [[1754]] - [[1830]]) autor del llibre ''Historia del Luxo, y de las leyes suntuarias de Espanya''; per ultim, podem citar a l'ilustre mari, cientific i politic Gabriel Ciscar i Ciscar (Oliva, [[1760]] - [[Gibraltar]], [[1829]]).
Se pot continuar nomenant a moltes mes figures valencianes dels diferents camps de la ciencia que, sino al mateix nivell de notorietat que els citats, han contribuit en les investigacions dels seus treballs a conformar un ‘Corpus Magistral’ donant base i reforçant un ample espectre de disciplines formatives per a les futures generacions d'estudiants en Arquitectura, Medicina, Astrònomia, Geografia, Matemàatiques, Física, etc., que pogueren contar en el seu llegat.
== Referències ==
* [https://rogleconstantillombart.com/principal.html Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], numero 230 de novembre de 2025]