Diferència entre les revisions de "Llorenç Matheu i Sanç" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

| peu =

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]

| ocupació = Juriste, humaniste i escritor.

| ocupació = Juriste, humaniste i escritor

| data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]]

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].

'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].

== Biografia ==

Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la ~~menuda~~ noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de Senyera i La Llosa, estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].

Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la chicoteta noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de [[Senyera]] i [[La Llosa]], estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].

A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].

A [[Salamanca]] arribà en [[novembre]] de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix a on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents ([[1635]]-[[1637]]) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].

Tornà a Valéncia provablement en [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].

Tornà a Valéncia provablement en l'any [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a l'any [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].

En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].

En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre els anys [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].

Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del marqués d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.

Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del [[marqués]] d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.

[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:

Llínea 30:

== Obra ==

Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:

Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al [[castellà]] dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:

* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.

Llínea 38:

* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).

Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en Europa el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».

Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en l'any [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en [[Europa]] el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».

== Cites ==

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 | peu =
 | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
-| ocupació = Juriste, humaniste i escritor.
+| ocupació = Juriste, humaniste i escritor
 | data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]]
 | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 }}
-'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].
+'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].
 == Biografia ==
-Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la menuda noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de Senyera i La Llosa, estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].
+Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la chicoteta noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de [[Senyera]] i [[La Llosa]], estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].
-A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].
+A [[Salamanca]] arribà en [[novembre]] de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix a on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents ([[1635]]-[[1637]]) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].
-Tornà a Valéncia provablement en [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].
+Tornà a Valéncia provablement en l'any [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a l'any [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].
-En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].
+En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre els anys [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].
-Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del marqués d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.
+Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del [[marqués]] d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.
 [[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 == Obra ==
-Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:
+Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al [[castellà]] dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:
 * ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.
@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 * ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).
-Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en Europa el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».
+Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en l'any [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en [[Europa]] el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».
 == Cites ==