Diferència entre les revisions de "Riu Albaida"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''riu Albaida''' és un riu de la província de Valéncia i afluent del riu Xúquer per la seua banda dreta. Naix en les ales de montanya de la [[...».)
 
Llínea 11: Llínea 11:
 
En la [[partida]] de "''les Foies velles''" o "''dels frares''" se li unix per la banda esquerra el riu [[Canyoles]]. Continua el riu i passa a la planura de la [[Ribera Alta]], junt a la localitat de [[Senyera]] on desemboca en el [[Xúquer]] entre [[Alberich]] i [[Villanova de Castelló]], en un parage denominat ''la gola'' o ''el trencall''; (davant del antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).  
 
En la [[partida]] de "''les Foies velles''" o "''dels frares''" se li unix per la banda esquerra el riu [[Canyoles]]. Continua el riu i passa a la planura de la [[Ribera Alta]], junt a la localitat de [[Senyera]] on desemboca en el [[Xúquer]] entre [[Alberich]] i [[Villanova de Castelló]], en un parage denominat ''la gola'' o ''el trencall''; (davant del antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).  
  
Te una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents son el [[Clariano]] i el riu Canyoles]].
+
Te una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents son el [[Clariano]] i el riu [[Canyoles]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 11:57 24 dec 2008

El riu Albaida és un riu de la província de Valéncia i afluent del riu Xúquer per la seua banda dreta. Naix en les ales de montanya de la Serra del Benicadell, en el parage conegut com Fuente de Fontanares, aigües dalt de la ciutat d'Albaida, en el port del mateix nom, cap al sur de la província de Valéncia.

Creua de sur a nort la comarca de la Vall d'Albaida, comarca que, a la que li deu el seu nom.

Travessa els termes municipals d'Albaida, Bufalí, Montaverner, Bellús, Genovés, Xàtiva, Senyera i Vilanova de Castelló, on desemboca en el riu Xúquer.

El seu traçat es curvilíneu degut a la presencia de numerosos accidentes geogràfics que deu sortejar (Cova Negra, Ambastida, el Puig, l’Alt de Requena, el Cabezo, etc.).

Entra en la comarca la Costera travessant laSerra Grossa per el nomenat "estret de les aigües". A l'altura de la pedania de Xàtiva, nomenada Torre Lloris, esta l'assut del que deriva per la seua dreta la major sequia de rec de tota la seua conca "la comuna d'Énova" que dona rec a més de 2600 hectàrees en els termes de Manuel, Énova, Rafelguaraf, La Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló.

En la partida de "les Foies velles" o "dels frares" se li unix per la banda esquerra el riu Canyoles. Continua el riu i passa a la planura de la Ribera Alta, junt a la localitat de Senyera on desemboca en el Xúquer entre Alberich i Villanova de Castelló, en un parage denominat la gola o el trencall; (davant del antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).

Te una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents son el Clariano i el riu Canyoles.

Referències