Diferència entre les revisions de "Alfonso Paso"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Alfonso Paso Gil''' ([[Madrit]], [[12 de setembre]] de [[1926]] - [[Madrit]], [[10 de juliol]] de [[1978]]), fon un periodiste, escritor, dramaturc espanyol, autor de [[Sainet|sainets]] dramàtics, comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets varen destacar per l'humor reflectit en els diàlecs i l'originalitat de les situacions i personages. | '''Alfonso Paso Gil''' ([[Madrit]], [[12 de setembre]] de [[1926]] - † [[Madrit]], [[10 de juliol]] de [[1978]]), fon un periodiste, escritor, dramaturc espanyol, autor de [[Sainet|sainets]] dramàtics, comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets varen destacar per l'humor reflectit en els diàlecs i l'originalitat de les situacions i personages. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Alfonso Paso naixqué en la ciutat de Madrit en el sí d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Fon fill d'Antonio Paso Cano, dramaturc i llibretiste de [[sarsuela]] de la [[generació del 98]], i de l'actriu Juana Gil. Tio seu era [[Manuel Paso]], periodiste, escritor i poeta. Era germà, ademés, d'Antonio Paso Díaz, pare a la seua volta d'[[Encarna Paso]]. | Alfonso Paso naixqué en la ciutat de Madrit en el sí d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Fon fill d'Antonio Paso Cano, dramaturc i llibretiste de [[sarsuela]] de la [[generació del 98]], i de l'actriu Juana Gil. Tio seu era [[Manuel Paso]], periodiste, escritor i poeta. Era germà, ademés, d'Antonio Paso Díaz, pare a la seua volta d'[[Encarna Paso]]. | ||
Despuix d'abandonar la carrera d'ingenier aeronàutic, estudià Filosofia i Lletres, en la branca d'Història d'Amèrica i Arqueologia, conseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en [[1952]]. També estudià Medicina i en [[1974]] es llicencià en Periodisme. Contragué matrimoni en Evangelina Jardiel Poncela (filla d'[[Enrique Jardiel Poncela]]) i varen ser pares de les actrius [[Paloma Paso Jardiel]] i Rocío Paso Jardiel. | Despuix d'abandonar la carrera d'ingenier aeronàutic, estudià Filosofia i Lletres, en la branca d'Història d'Amèrica i Arqueologia, conseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en l'any [[1952]]. També estudià Medicina i en [[1974]] es llicencià en Periodisme. Contragué matrimoni en Evangelina Jardiel Poncela (filla d'[[Enrique Jardiel Poncela]]) i varen ser pares de les actrius [[Paloma Paso Jardiel]] i Rocío Paso Jardiel. | ||
En l'any [[1968]] Alfonso Paso aplegà a tindre sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, vesprada i nit durant varis mesos i el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells. | En l'any [[1968]] Alfonso Paso aplegà a tindre sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, vesprada i nit durant varis mesos i el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
La seua primera comèdia, ''Un tic-tac de reloj'', l'escrigué en [[1946]] i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com ''Juicio contra un sinvergüenza'' i ''Los pobrecitos'', pero es va plegar als gusts de la classe mija dels anys cinquanta i xixanta, escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En [[1968]] gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine. | La seua primera comèdia, ''Un tic-tac de reloj'', l'escrigué en [[1946]] i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com ''Juicio contra un sinvergüenza'' i ''Los pobrecitos'', pero es va plegar als gusts de la classe mija dels [[anys 1950|anys cinquanta]] i [[anys 1960|xixanta]], escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En l'any [[1968]] gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine. | ||
Varis anys despuix de la seua mort les seues obres seguixen sent de gran interés, per lo que continuen representant-se en bon acolliment en països com [[Alemània]], [[Turquia]], [[República Checa]], [[Hongria]] o [[Mèxic]], entre uns atres. | Varis anys despuix de la seua mort les seues obres seguixen sent de gran interés, per lo que continuen representant-se en bon acolliment en països com [[Alemània]], [[Turquia]], [[República Checa]], [[Hongria]] o [[Mèxic]], entre uns atres. | ||
| Llínea 134: | Llínea 134: | ||
* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''. | * Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||