Diferència entre les revisions de "Alboraya"
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== | === Persones celebres d'Alboraya === | ||
*[[En Joan Baptista Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segovia 1725). Militar que | *[[En Joan Baptista Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segovia 1725). Militar que encapçalà la rebelio valenciana contra Felip V durant la guerra de sucesio al front dels "Maulets". | ||
* [[Don | * [[Don Vicent Coret]], clarinetista, que arribà a ser director del Conservatori de Musica de Ginebra. | ||
* [[Don | * [[Don Cristofol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llati en Valéncia i fon beneficiat de la parroquia de Sant Marti. Deixà obres com Dialecs del Docto Lluis Vives, etc. | ||
* [[ | * [[Dominic Pare Lluis Navarro]] (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasio francesa fon desterrat a França per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, u dels fundadors fon el Pare Lluis Navarro, primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari, | ||
* El pintor [[Don | * El pintor [[Don Cristofol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a Roma per estudis, fon u dels fundadors de l'Academia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocacio de Santa Barbara, aon arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telemaco abans de la seua lluita en Adrasto que se conserva en la Real Academia de Sant Fernando de Madrit i que constituix una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'epoca, en esta academia de Sant Fernando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Academia de Sant Carles de Valéncia. | ||
* [[Don | * [[Don Juliol Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II Republica fon Ministre d'Obres Publiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governacio (1947? - 1949), Ministre d'Accio en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i Emigracio (1960? - 1962) i Ministre d'Emigracio i Interior (1962 - 1976). Exiliat en França durant l'ocupacio alemana, va estar en la preso i internat en un camp de concentracio. Fon traductor en els organismes internacionals depenents de l'ONU. | ||
* [[Sr. | * [[Sr. Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la cantera del Valéncia CF debutant en el primer equip uns dies abans de complir els dihuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Gijo aon jugà dos discretes temporades). | ||
Una | Una vegada finalisat el seu compromis en el club asturia i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hercules CF de segona divisio aon tampoc oferi un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisio B. Alli se retirà com jugador passant a formar part del cos tecnic, i internacional en la seleccio espanyola en onze ocasions. | ||
* [[Sra. Remedios Ros Frechina]] ha | * [[Sra. Remedios Ros Frechina]] ha sigut una figura important del teatre alborayense. En un llibre explica les seues vivencies de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX. | ||
* [[ | * [[Els germans Josep i Enrique Gimeno]], fundaren la primera horchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carre r Cabanyal, hui desapareguda. | ||
* [[Don | * [[Don Enric Mestre]] (1936 - )es un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en seu en Ginebra, Suissa. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construix escultures ceramiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys. | ||
* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se | * La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicà al teatre liric en gran exit. | ||
* [[Don | * [[Don Josep Peris Arago]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Artes i Oficis i en l'Academia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, aon va obtindre varis premis academics, en 1982 en Sogorb realisa una exposicio , la ciutat li fa un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Circul de Beleas Arts li concedi la Medalla al Merit por la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya lo declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom. | ||
* El poeta [[Don | * El poeta [[Don Cristofol Aguilar Hurtado]]. | ||
* [[Sr. Don Daniel Tortajada " | * [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda tipica d'Alboraya, falli trajicament en 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda aon no hi ha cap vivenda ni baix comercial que rebra correspondencia i un monolit a la seua memoria, declarant-lo fill predilecte en 2002, esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obri la seua primera tenda en 1960 en la seua casa en lo carrer milacre ajudat per la seua muller Carme per a despres obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominacio d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de la'Orchata en les Festes Patronals, aon a les 12 del migdia se repartix orchata als passejants, sense voler-lo se converti en una persona emblematica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble . | ||
* | * Encara quan no siga alborayense de naiximent , ho es d'adopcio. El catedratic d'Historia del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 - 14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibanyez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom)) mantingue una estreta relacio en Alboraya des de 1957, convertint-se en un valit embaixador de nostre poble, al que amava. La seua sencillez i humanitat, el seu talant dialogant, la disposicio a escoltar i la seua carrega intelectual, li valgueren el respecte i consideracio del seus veïns, per aixo, al produir-se el seu assessinat, els alborayenses, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memoria: la plaça que, presidida por un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Licenciat en Dret en 1955, dos anys despres defengue en la mateixa la seua Tesi Doctoral, obtenint la calificacio de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposicio la Catedra d'Historia de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en Octubre de eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, aon permaneixque hasda Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autonoma de Madrit, ad escomençaments de 1980 havia entrat en la situacio d'excedencia especial com Professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com membre de l'Institut Internacional d'Historia del Dret Indià (hispano-americà), fon Premi Nacional d'Historia en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Academic de Numero de la Real Academia de l'Historia des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995. | ||
== Fiestas locales == | == Fiestas locales == | ||