Diferència entre les revisions de "Amazilia amazilia"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''amazilia costeña''' | La '''amazilia costeña''' ('''''Amazilis amazilia'''''), també denominada '''amazilia de pancha castanya''', '''colibrí de pancha rufo''' (en [[Perú]]), '''amazilia ventrirrufa''' (en [[Equador]]), '''amazilia pancha canella''', '''picaflor comú de Lima''' o '''picaflor costeña''',{{cita requerida}} és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Apodiformes|apodiforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Trochilidae]] —els colibríes— l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] [[monotípico]] '''''Amazilis''''', anteriorment inclosa en el gènero ''[[Amazilia]]''. És nativa de regions costeñas del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] del noroest d'[[Amèrica del Sur]]. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx des del noroest d'Equador, a lo llarc de l'alvertent occidental dels [[cordillera dels Vages|Vages]], en la costa del Pacífic, fins al suroest de Perú. | Es distribuïx des del noroest d'Equador, a lo llarc de l'alvertent occidental dels [[cordillera dels Vages|Vages]], en la costa del Pacífic, fins al suroest de Perú. | ||
Esta espècie és considerada de comuna a poc comú en els seus [[hàbitat]]s naturals: els ambients semiáridos a àrits oberts, parcialment costers, en xares, boscs espinosos, estepas xerofíticas i zones desérticas. És més rara en zones boscoses, principalment en la zona tropical a lo llarc de la costa del Pacífic. Des del [[nivell de la mar]] fins als 2700 [[metro|m]] d'[[altitut]] (en [[Departament de Cajamarca|Cajamarca]]), Perú, provablement fins als 2900 m en [[província de Azuay|Azuay]], Equador, pero més comuna per damunt dels 1500 m en este país. | Esta espècie és considerada de comuna a poc comú en els seus [[hàbitat]]s naturals: els ambients semiáridos a àrits oberts, parcialment costers, en xares, boscs espinosos, estepas xerofíticas i zones desérticas. És més rara en zones boscoses, principalment en la zona tropical a lo llarc de la costa del Pacífic. Des del [[nivell de la mar]] fins als 2700 [[metro|m]] d'[[altitut]] (en [[Departament de Cajamarca|Cajamarca]]), Perú, provablement fins als 2900 m en [[província de Azuay|Azuay]], Equador, pero més comuna per damunt dels 1500 m en este país. | ||
==Característiques== | ==Característiques== | ||
És el picaflor o colibrí comú en [[Llima]]. Se li reconeix pel seu vol zigzageante de flor en flor o un vol ràpit i recte. Medix menys de 10 [[cm]] de llongitut, és color rufo encés, en cap vert, pit blanc. Té el pico recte i llarc de color roig en la base i punta negra. | És el picaflor o colibrí comú en [[Llima]]. Se li reconeix pel seu vol zigzageante de flor en flor o un vol ràpit i recte. Medix menys de 10 [[cm]] de llongitut, és color rufo encés, en cap vert, pit blanc. Té el pico recte i llarc de color roig en la base i punta negra. Esta au pot ser observada i fotografiada en Equador en el [[Jardí Botànic de Guayaquil]]. | ||
És un au molt territorial i competitiva. S'alimenta del [[Néctar (botànica)|néctar]] de les flors, les que a la seua volta poliniza. | És un au molt territorial i competitiva. S'alimenta del [[Néctar (botànica)|néctar]] de les flors, les que a la seua volta poliniza. | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''A. amazilia'' va ser descrita per primera volta pels [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francesos]] [[René Primevère Lesson]] i [[Prosper Garnot]] en 1827 baix el [[nom científic]] ''Orthorhynchus amazilia''; el seu [[localitat tipo]] és: «veïnat de Lima, i.i. Callao, Perú». | L'espècie ''A. amazilia'' va ser descrita per primera volta pels [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francesos]] [[René Primevère Lesson]] i [[Prosper Garnot]] en 1827 baix el [[nom científic]] ''Orthorhynchus amazilia''; el seu [[localitat tipo]] és: «veïnat de Lima, i.i. Callao, Perú». | ||
El gènero ''Amazilis'' va ser propost pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[George Robert Gray]] en 1855, que originalment va designar com [[espècie tipo]] a ''Ornismya amazili'' {{versalita|Lesson}}, 1829, en realitat una esmena sinònim de ''Orthorhynchus amazilia'', la present espècie. | El gènero ''Amazilis'' va ser propost pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[George Robert Gray]] en 1855, que originalment va designar com [[espècie tipo]] a ''Ornismya amazili'' {{versalita|Lesson}}, 1829, en realitat una esmena sinònim de ''Orthorhynchus amazilia'', la present espècie. | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Amazilis''» prové del grups de colibríes denominats «amazilis» per Lesson; i el nom de l'espècie «''amazilia''» es referix a Amazili, una heroïna [[Civilisació incaica|inca]] en la novela de [[Jean-François Marmontel]] «''Els Incas, ou la destruction de l’Empire du Pérou''» de 1777. | El nom genèric femení «''Amazilis''» prové del grups de colibríes denominats «amazilis» per Lesson; i el nom de l'espècie «''amazilia''» es referix a Amazili, una heroïna [[Civilisació incaica|inca]] en la novela de [[Jean-François Marmontel]] «''Els Incas, ou la destruction de l’Empire du Pérou''» de 1777. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
La present espècie va ser tradicionalment inclosa en el gènero ''[[Amazilia]]'', fins que els estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] de McGuire et al. (2014) varen trobar que ''Amazilia'' era [[polifilético]], i que ''A. amazilia'' no era parent pròxima de ''Amazilia'' «''sensu-stricto''». | La present espècie va ser tradicionalment inclosa en el gènero ''[[Amazilia]]'', fins que els estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] de McGuire et al. (2014) varen trobar que ''Amazilia'' era [[polifilético]], i que ''A. amazilia'' no era parent pròxima de ''Amazilia'' «''sensu-stricto''». En la classificació proposta per a resoldre la polifilia del gènero, Stiles ''et al''. (2017) varen propondre la resurrecció del gènero ''Amazilis'' exclusivament per a la present espècie, lo que va ser reconegut pel [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC) en la Proposta N.º 781. | ||
Les subespecies són prou distintives pel que fa a la coloració, el repertori de vora i els requisits d'hàbitat, i algunes podrien tractar-se d'espècies separades, com ''alticola'' que ya va ser tractada com a espècie plena o la més meridional ''caeruleigularis'' en la gola blava i dorsal més verda. | Les subespecies són prou distintives pel que fa a la coloració, el repertori de vora i els requisits d'hàbitat, i algunes podrien tractar-se d'espècies separades, com ''alticola'' que ya va ser tractada com a espècie plena o la més meridional ''caeruleigularis'' en la gola blava i dorsal més verda. | ||
===Subespecies=== | ===Subespecies=== | ||
Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC) | Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC) i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]] es reconeixen sis [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica: | ||
* Grup [[politípico]] ''dumerilii'': | * Grup [[politípico]] ''dumerilii'': | ||
Revisió de 05:33 8 jul 2026
La amazilia costeña (Amazilis amazilia), també denominada amazilia de pancha castanya, colibrí de pancha rufo (en Perú), amazilia ventrirrufa (en Equador), amazilia pancha canella, picaflor comú de Lima o picaflor costeña,cita requerida és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— l'única pertanyent al gènero monotípico Amazilis, anteriorment inclosa en el gènero Amazilia. És nativa de regions costeñas del Pacífic del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx des del noroest d'Equador, a lo llarc de l'alvertent occidental dels Vages, en la costa del Pacífic, fins al suroest de Perú.
Esta espècie és considerada de comuna a poc comú en els seus hàbitats naturals: els ambients semiáridos a àrits oberts, parcialment costers, en xares, boscs espinosos, estepas xerofíticas i zones desérticas. És més rara en zones boscoses, principalment en la zona tropical a lo llarc de la costa del Pacífic. Des del nivell de la mar fins als 2700 m d'altitut (en Cajamarca), Perú, provablement fins als 2900 m en Azuay, Equador, pero més comuna per damunt dels 1500 m en este país.
Característiques
És el picaflor o colibrí comú en Llima. Se li reconeix pel seu vol zigzageante de flor en flor o un vol ràpit i recte. Medix menys de 10 cm de llongitut, és color rufo encés, en cap vert, pit blanc. Té el pico recte i llarc de color roig en la base i punta negra. Esta au pot ser observada i fotografiada en Equador en el Jardí Botànic de Guayaquil.
És un au molt territorial i competitiva. S'alimenta del néctar de les flors, les que a la seua volta poliniza.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie A. amazilia va ser descrita per primera volta pels ornitólogo francesos René Primevère Lesson i Prosper Garnot en 1827 baix el nom científic Orthorhynchus amazilia; el seu localitat tipo és: «veïnat de Lima, i.i. Callao, Perú».
El gènero Amazilis va ser propost pel zoólogo britànic George Robert Gray en 1855, que originalment va designar com espècie tipo a Ornismya amazili Lesson, 1829, en realitat una esmena sinònim de Orthorhynchus amazilia, la present espècie.
Etimologia
El nom genèric femení «Amazilis» prové del grups de colibríes denominats «amazilis» per Lesson; i el nom de l'espècie «amazilia» es referix a Amazili, una heroïna inca en la novela de Jean-François Marmontel «Els Incas, ou la destruction de l’Empire du Pérou» de 1777.
Taxonomia
La present espècie va ser tradicionalment inclosa en el gènero Amazilia, fins que els estudis filogenético de McGuire et al. (2014) varen trobar que Amazilia era polifilético, i que A. amazilia no era parent pròxima de Amazilia «sensu-stricto». En la classificació proposta per a resoldre la polifilia del gènero, Stiles et al. (2017) varen propondre la resurrecció del gènero Amazilis exclusivament per a la present espècie, lo que va ser reconegut pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N.º 781.
Les subespecies són prou distintives pel que fa a la coloració, el repertori de vora i els requisits d'hàbitat, i algunes podrien tractar-se d'espècies separades, com alticola que ya va ser tractada com a espècie plena o la més meridional caeruleigularis en la gola blava i dorsal més verda.
Subespecies
Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC) i Clements Checklist/eBird es reconeixen sis subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:
- Grup politípico dumerilii:
- Amazilis amazilia dumerilii (Lesson), 1832 – terres baixes a l'oest dels Vages des de l'oest d'Equador fins al noroest de Perú (Tombes); alvertent oriental en l'est d'Equador (alta vall de Zamora).
- Amazilis amazilia azuay (Krabbe & Ridgely), 2010 – drenage del riu Jubones en Azuay i adjacent Loja, en el centre sur d'Equador.
- Amazilis amazilia alticola (Gould), 1860 – Vages en el sur d'Equador (L'Or, sur de Loja i l'adjacent Zamora Chinchipe).
- Amazilis amazilia leucophoea (Reichenbach), 1854 – noroest de Perú (Piura al sur fins a Áncash).
- Grup monotípico amazilia: