Diferència entre les revisions de "Passeridae"
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4 [[centímetro|cm]] i 13,4 [[gram|g]], al [[Passer gongonensis|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre|editor=Forshaw, Joseph|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.|any=1991|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|editorial=Merehurst Press|ubicació=Londres|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book|last1=Clement|first1=Peter|last2=Harris|first2=Alan|last3=Davis|first3=John|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem|publisher=Princeton University Press|year=1993|location=Princeton, New Jersey|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.< | Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4 [[centímetro|cm]] i 13,4 [[gram|g]], al [[Passer gongonensis|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre|editor=Forshaw, Joseph|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.|any=1991|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|editorial=Merehurst Press|ubicació=Londres|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book|last1=Clement|first1=Peter|last2=Harris|first2=Alan|last3=Davis|first3=John|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem|publisher=Princeton University Press|year=1993|location=Princeton, New Jersey|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Famílies d'aus]] | [[Categoria:Famílies d'aus]] | ||
[[Categoria:Passeridae]] | [[Categoria:Passeridae]] | ||
[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]] | [[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]] | ||
Última revisió del 06:19 8 jul 2026
Els paséridos (Passeridae) són una família d'aus paseriformes que prenen el nom comú de cheus, nom que també du un dels seus gèneros, Passer. Aixina mateix li'ls denomina cheus del Vell Món,[1] per a diferenciar-los dels cheus del Nou Món, agrupats en la família Emberizidae.[2] L'espècie més coneguda és el cheu comú (Passer domesticus), que està adaptada a l'hàbitat urbà i habita tots els continents, a excepció de la Antàrtida, en haver segut introduïda pel ser humà en la major part d'ells.
En general, els cheus solen ser aus menudes, color marró-gris en coa curta i pico rechoncho. Són principalment granívoros, encara que també consumixen insectes. Unes poques espècies s'alimenten al voltant de les ciutatés.
Descripció
[editar | editar còdic]Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del cheu castany (Passer eminibey), en 11,4 cm i 13,4 g, al cheu picogordo (Passer gongonensis), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els fringílidos, pero tenen una ploma primària externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.[3][4] Este os, el preglossale, ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els Cheus. Família Passeridae en Damisela.com
- ↑ Cheus i afins. Institut Nacional d'Ecologia, Mèxic
- ↑ Bledsoe, A. H. & Payne, R. B. (1991). Forshaw, Joseph (ed.). Encyclopaedia of Animals: Birds, Londres: Merehurst Press, pp. 222. ISBN 1-85391-186-0.
- ↑ (1993) Finches and Sparrows: an Identification Guide, Princeton, New Jersey: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-03424-9.