Diferència entre les revisions de "Ensifera ensifera"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''colibrí picoespada''' | El '''colibrí picoespada''' ('''''Ensifera ensifera'''''), també denominat '''colibrí pique-espasa''' (en [[Perú]]), '''colibrí pique espasa''' (en [[Veneçola]]) o '''colibrí pico d'espasa''' (en [[Colòmbia]]), o '''pico de sabre''', '''colibrí pico de sabre''' o '''picaflor espasa''',{{cita requerida}} és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Apodiformes|apodiforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Trochilidae]] (els colibríes), l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] [[monotípico]] '''''Ensifera'''''. És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'[[Amèrica del Sur]]. Esta carismàtica espècie és molt diferent de tots els atres colibríes, pel seu larguísimo pico negre, més llarc que la llongitut del seu cos. És l'única espècie d'au el pico de la qual excedix el llarc del cos. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la [[cordillera dels Vages]] des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de [[Bolívia]] (oest de [[Departament de Santa Creu (Bolívia)|Santa Creu]]). | Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la [[cordillera dels Vages]] des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de [[Bolívia]] (oest de [[Departament de Santa Creu (Bolívia)|Santa Creu]]). | ||
Esta espècie és considerada localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[pluvisilva|selves humides]] i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el [[Páramo (biogeografía)|páramo]], també en àrees arbustivas, jardins, [[bosc pigmeo|boscs pigmeos]] i bardices. En [[altitut]]és entre 1700 i 3500 [[metro|m]], més comuna entre 2500 i 3000 m. | Esta espècie és considerada localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[pluvisilva|selves humides]] i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el [[Páramo (biogeografía)|páramo]], també en àrees arbustivas, jardins, [[bosc pigmeo|boscs pigmeos]] i bardices. En [[altitut]]és entre 1700 i 3500 [[metro|m]], més comuna entre 2500 i 3000 m. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Robust, medix de 17 a 22 [[cm]] de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 [[gram|g]]. | Robust, medix de 17 a 22 [[cm]] de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 [[gram|g]]. És tot vert obscur lluent en reflexos #bronzejada en el cap. La femella té les parts inferiors blanquecinas motejades de vert. | ||
Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos. | Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos. | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri. | El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri. El pico és tan llarc que obliga al colibrí a asear en les pates, #lo que du més temps que el método tradicional en el pico. | ||
===Alimentació=== | ===Alimentació=== | ||
Les flors que visita per a obtindre [[Néctar (botànica)|néctar]] típicament —pero no exclusivament— presenten llargues [[corola]]s pendents, i inclouen ''[[Aetanthus]]'', ''[[Brugmansia]]'', ''[[Fuchsia]]'', ''[[Salpichroa]]'', ''[[Solanum]]'', ''[[Datura sanguinea]]'', ''[[Datura tatula]]'', ''[[Passiflora]] mixta'' i ''[[Tacsonia]]''; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura [[Insecta|insectes]] en el pico ben obert, com un [[Apodidae|falcia]]. | Les flors que visita per a obtindre [[Néctar (botànica)|néctar]] típicament —pero no exclusivament— presenten llargues [[corola]]s pendents, i inclouen ''[[Aetanthus]]'', ''[[Brugmansia]]'', ''[[Fuchsia]]'', ''[[Salpichroa]]'', ''[[Solanum]]'', ''[[Datura sanguinea]]'', ''[[Datura tatula]]'', ''[[Passiflora]] mixta'' i ''[[Tacsonia]]''; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura [[Insecta|insectes]] en el pico ben obert, com un [[Apodidae|falcia]]. | ||
El colibrí picoespada presenta extrema [[coevolución]] en la [[Passiflora|pasionaria]] ''Passiflora mixta''. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero ''[[Tacsonia]]'', perque l'espècie polinizaba exclusivament ''P. mixta.'' La posició dels [[estam]]s i [[Estigma (botànica)|estigmes]] de les flors, junt en la llongitut del tubo de la [[corola]], la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació [[Mutualisme (biologia)|mutualista]] fa en que ''P. mixta'' depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat. | El colibrí picoespada presenta extrema [[coevolución]] en la [[Passiflora|pasionaria]] ''Passiflora mixta''. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero ''[[Tacsonia]]'', perque l'espècie polinizaba exclusivament ''P. mixta.'' La posició dels [[estam]]s i [[Estigma (botànica)|estigmes]] de les flors, junt en la llongitut del tubo de la [[corola]], la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació [[Mutualisme (biologia)|mutualista]] fa en que ''P. mixta'' depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat. | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia». | L'espècie ''I. ensifera'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[Auguste Boissonneau]] en 1840 baix el [[nom científic]] ''Ornismya ensifera''; el seu [[localitat tipo]] és: «Bogotà, Colòmbia». | ||
El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''. | El gènero ''Ensifera'' va ser propost pel ornitólogo francés [[René Primevère Lesson]] en 1843, la [[espècie tipo]] designada per [[Monotípico|monotip]] va ser ''Ornismya ensifera''. | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Ensifera''» va ser pres del nom específic ''Ornismya ensifera'' l'epítet del qual prové del [[idioma llatí|llatí]] «''ensiferus''» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «''ensis''» que significa ‘espasa’, i «''ferre''» que significa ‘que du’. | El nom genèric femení «''Ensifera''» va ser pres del nom específic ''Ornismya ensifera'' l'epítet del qual prové del [[idioma llatí|llatí]] «''ensiferus''» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «''ensis''» que significa ‘espasa’, i «''ferre''» que significa ‘que du’. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
La subespecie descrita ''Docimastes ensiferus caerulescens'' a partir d'un únic [[espècimen]], és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És [[monotípica]] | La subespecie descrita ''Docimastes ensiferus caerulescens'' a partir d'un únic [[espècimen]], és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És [[monotípica]] | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Revisió de 05:47 8 jul 2026
El colibrí picoespada (Ensifera ensifera), també denominat colibrí pique-espasa (en Perú), colibrí pique espasa (en Veneçola) o colibrí pico d'espasa (en Colòmbia), o pico de sabre, colibrí pico de sabre o picaflor espasa,cita requerida és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes), l'única pertanyent al gènero monotípico Ensifera. És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'Amèrica del Sur. Esta carismàtica espècie és molt diferent de tots els atres colibríes, pel seu larguísimo pico negre, més llarc que la llongitut del seu cos. És l'única espècie d'au el pico de la qual excedix el llarc del cos.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la cordillera dels Vages des de l'oest de Veneçola a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia, per Equador i Perú fins al centre de Bolívia (oest de Santa Creu).
Esta espècie és considerada localment comuna en les seues hàbitats naturals: les selves humides i semi-humides montanas i les seues vores, algunes voltes en pegats de xares en el páramo, també en àrees arbustivas, jardins, boscs pigmeos i bardices. En altitutés entre 1700 i 3500 m, més comuna entre 2500 i 3000 m.
Descripció
Robust, medix de 17 a 22 cm de llongitut total, incloent el descomunal pico negre i llaugerament recurvado que medix de 9 a 11 cm; pesa de 10 a 15 g. És tot vert obscur lluent en reflexos #bronzejada en el cap. La femella té les parts inferiors blanquecinas motejades de vert.
Este colibrí presenta el pico d'au més llarc del món en relació en la llongitut total del seu cos.
Comportament
El colibrí picoespada s'encaramalla en una percha en el pico per a dalt en un àngul vertical per a reduir l'esforç del pesat pico i millorar l'equilibri. El pico és tan llarc que obliga al colibrí a asear en les pates, #lo que du més temps que el método tradicional en el pico.
Alimentació
Les flors que visita per a obtindre néctar típicament —pero no exclusivament— presenten llargues corolas pendents, i inclouen Aetanthus, Brugmansia, Fuchsia, Salpichroa, Solanum, Datura sanguinea, Datura tatula, Passiflora mixta i Tacsonia; generalment busca el néctar per baix de la flor. També captura insectes en el pico ben obert, com un falcia.
El colibrí picoespada presenta extrema coevolución en la pasionaria Passiflora mixta. Les dos espècies coevolucionaron juntes durant la radiació primerenca del subgénero Tacsonia, perque l'espècie polinizaba exclusivament P. mixta. La posició dels estams i estigmes de les flors, junt en la llongitut del tubo de la corola, la tornen inaccessible com a font d'aliment per a qualsevol atra espècie, llevat para este colibrí. Esta relació mutualista fa en que P. mixta depenga del colibrí per a polinisació, mentres que el colibrí obté una font d'aliment d'alta calitat.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie I. ensifera va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Auguste Boissonneau en 1840 baix el nom científic Ornismya ensifera; el seu localitat tipo és: «Bogotà, Colòmbia».
El gènero Ensifera va ser propost pel ornitólogo francés René Primevère Lesson en 1843, la espècie tipo designada per monotip va ser Ornismya ensifera.
Etimologia
El nom genèric femení «Ensifera» va ser pres del nom específic Ornismya ensifera l'epítet del qual prové del llatí «ensiferus» que significa ‘que du una espasa’; compost de les paraules «ensis» que significa ‘espasa’, i «ferre» que significa ‘que du’.
Taxonomia
La subespecie descrita Docimastes ensiferus caerulescens a partir d'un únic espècimen, és actualment considerada inválida, en les diferències morfològiques provablement d'un individu aberrant o fins a de una pell damnificada. És monotípica