Diferència entre les revisions de "Biologia"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, [[1802]]) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en [[1800]] per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en [[1766]]. | La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, [[1802]]) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en [[1800]] per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en [[1766]]. | ||
''' | ''' | ||
| Llínea 51: | Llínea 50: | ||
'''5''' Referències | '''5''' Referències | ||
== Camps d’estudi == | == Camps d’estudi == | ||
La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista [[cèlula|celular]], s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en [[fisiologia]], [[anatomia]] i [[histologia]]. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll. | La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista [[cèlula|celular]], s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en [[fisiologia]], [[anatomia]] i [[histologia]]. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll. | ||
| Llínea 124: | Llínea 119: | ||
*'''Zoologia:''' estudi dels animals. | *'''Zoologia:''' estudi dels animals. | ||
== Història de la biologia == | == Història de la biologia == | ||
El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en [[França]] en [[1802]], per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o [[Filosofia]] de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat." | El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en [[França]] en [[1802]], per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o [[Filosofia]] de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat." | ||
| Llínea 138: | Llínea 126: | ||
== Principis de la biologia == | == Principis de la biologia == | ||
A diferència de la [[física]], la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions. | A diferència de la [[física]], la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions. | ||
| Llínea 175: | Llínea 161: | ||
*Eubacteria | *Eubacteria | ||
*Archaea | *Archaea | ||
*Protista | *Protista | ||
*Fungi | *Fungi | ||
*Plantae | *Plantae | ||
*Animalia | *Animalia | ||
No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s’accepta el sistema de tres dominis: | No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s’accepta el sistema de tres dominis: | ||
*Archaea (originalment Archaebacteria) | *Archaea (originalment Archaebacteria) | ||
*[[Bacteria]] (originalment Eubacteria) | *[[Bacteria]] (originalment Eubacteria) | ||
*[[Eucariota]] | *[[Eucariota]] | ||
| Llínea 198: | Llínea 176: | ||
*[[Virus]] | *[[Virus]] | ||
*Viroides | *Viroides | ||
*[[Prió|Prions]] | *[[Prió|Prions]] | ||
| Llínea 218: | Llínea 194: | ||
Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de [[sucre]] en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un [[lleó]] buscant menjar en la sabana [[Africa|africana]]. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología. | Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de [[sucre]] en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un [[lleó]] buscant menjar en la sabana [[Africa|africana]]. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología. | ||
== Alcanç i disciplines de la biologia == | == Alcanç i disciplines de la biologia == | ||
La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups. | La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups. | ||