Diferència entre les revisions de "Guillem de Castro" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 41:

Destaca també la seua habilitat en la re elaboració del [[romancer]] popular (mostra d'això són ''Les joventuts del Cid'') i les ''novelle'' italianisants per a tramar les seues obres, com ocorre en ''El curiós impertinent''. No obstant, no va cultivar la comèdia [[gènero pastoril|pastoril]], els drames de vilà honrat, ni tampoc els assunts greus religiosos, comèdies de santes o interlocutòries sacramentals a excepció de ''El millor espós Sant Josep''.

La seua formació i apetències són les d'un cortesà humaniste, més que les d'un [[Teologia|teòlec]] com [[Calderón de la Barca|Calderón]] o un flare, com [[Tirso de Molina|Tirso]] o un especialiste en la història sagrada, ordenat sacerdot en la seua madurea, com Lope de Vega. La seua concepció urbana i profana de la dramatúrgia li va alluntar també del problema de l'honra del vilà i els problemes del camp espanyol.

La seua formació i apetències són les d'un cortesà humaniste, més que les d'un [[Teologia|teòlec]] com [[Calderón de la Barca|Calderón]] o un flare, com [[Tirso de Molina|Tirso]] o un especialiste en l'història sagrada, ordenat sacerdot en la seua madurea, com Lope de Vega. La seua concepció urbana i profana de la dramatúrgia li va alluntar també del problema de l'honra del vilà i els problemes del camp espanyol.

Agarra els seus assunts de fonts molt diverses: de les llegendes històriques espanyoles, del romancer ([[El Cid|cidià]] i [[Carlomagno|carolingi]] en ''El naiximent de Montesinos'') i de la mitologia en ''Dido i Enees'' o ''Oroneta i Filomena''. També s'ha senyalat l'importància de l'observació de costums contemporànees (i inclús de les seues pròpies experiències matrimonials), present en obres com ''Els malcasats de [[Valéncia]] ''.

@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 Destaca també la seua habilitat en la re elaboració del [[romancer]] popular (mostra d'això són ''Les joventuts del Cid'') i les ''novelle'' italianisants per a tramar les seues obres, com ocorre en ''El curiós impertinent''. No obstant, no va cultivar la comèdia [[gènero pastoril|pastoril]], els drames de vilà honrat, ni tampoc els assunts greus religiosos, comèdies de santes o interlocutòries sacramentals a excepció de ''El millor espós Sant Josep''.
-La seua formació i apetències són les d'un cortesà humaniste, més que les d'un [[Teologia|teòlec]] com [[Calderón de la Barca|Calderón]] o un flare, com [[Tirso de Molina|Tirso]] o un especialiste en la història sagrada, ordenat sacerdot en la seua madurea, com Lope de Vega. La seua concepció urbana i profana de la dramatúrgia li va alluntar també del problema de l'honra del vilà i els problemes del camp espanyol.
+La seua formació i apetències són les d'un cortesà humaniste, més que les d'un [[Teologia|teòlec]] com [[Calderón de la Barca|Calderón]] o un flare, com [[Tirso de Molina|Tirso]] o un especialiste en l'història sagrada, ordenat sacerdot en la seua madurea, com Lope de Vega. La seua concepció urbana i profana de la dramatúrgia li va alluntar també del problema de l'honra del vilà i els problemes del camp espanyol.
 Agarra els seus assunts de fonts molt diverses: de les llegendes històriques espanyoles, del romancer ([[El Cid|cidià]] i [[Carlomagno|carolingi]] en ''El naiximent de Montesinos'') i de la mitologia en ''Dido i Enees'' o ''Oroneta i Filomena''. També s'ha senyalat l'importància de l'observació de costums contemporànees (i inclús de les seues pròpies experiències matrimonials), present en obres com ''Els malcasats de [[Valéncia]] ''.