Diferència entre les revisions de "Gijón" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 50:

Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del [[713]] (aprox.) fins al [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].

Hi ha una ~~època~~ molt oscura que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].

Hi ha una época molt oscura que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].

En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta ~~època~~ la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

Llínea 58:

En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.

El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'~~època~~, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.

El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.

=== Edat contemporànea ===

Llínea 122:

* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'~~època~~, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

@@ Llínea 50: / Llínea 50: @@
 Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del [[713]] (aprox.) fins al [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].
-Hi ha una època molt oscura que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
+Hi ha una época molt oscura que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
-En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta època la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
+En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
 Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
@@ Llínea 58: / Llínea 58: @@
 En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.
-El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'època, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.
+El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.
 === Edat contemporànea ===
@@ Llínea 122: / Llínea 122: @@
 * La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.
-El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'època, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
+El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
 La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.