Diferència entre les revisions de "Llac"
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major. | * [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major. | ||
* [[Fiordo]] de aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]]. | * [[Fiordo]] de aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]]. | ||
* | * Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canada. | ||
=== Per forces tectoniques === | === Per forces tectoniques === | ||
[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victoria]].]] | [[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victoria]].]] | ||
Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa mes de 20 millons d'anys. | Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa mes de 20 millons d'anys. | ||
* | * Llac tectonic format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te mes de 1.600 m de fondaria. | ||
[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]] | [[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]] | ||