Diferència entre les revisions de "Llac"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 84: | Llínea 84: | ||
=== Per erosio kárstica === | === Per erosio kárstica === | ||
En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees. | En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees. | ||
* | * Llac subterraneu, associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtracio d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mexic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''. | ||
* | * Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Taca]], Espanya. | ||
[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]] | [[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]] | ||
=== Per erosió fluvial === | === Per erosió fluvial === | ||
La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac. | La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac. | ||
* | * [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran quantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica|amazónicos]] en Suramèrica, cridats ''cochas'' en [[Perú]]. | ||
* | * Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|deposits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia. | ||
=== Per atres forces === | === Per atres forces === | ||
* | * Llac eòlic, produït per erosió del terreny pel vent, com els llacs de [[Languedoc]], França. | ||
* | * Llac de [[cràter d'impacte]] d'un [[meteorit]], com el llac Bosumtwi que es el major llac de [[Ghana]] i el [[Elgygytgyn]] en Siberia. | ||
=== Per forces mixtes === | === Per forces mixtes === | ||