Diferència entre les revisions de "Ximén Pérez de Arenós"

D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals van pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es van tornar cap al seu país.

Encara que la majoria dels nobles van faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader.

El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho van animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.

El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es van oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres [[Guillén d'Entesa]], tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc.  

Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li van rendir atres castells i viles de la zona.

El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona on havien moltes revoltes sarraïnes.  

[[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats van proseguir la seua rebelió i van conquistar una dotzena de castells més.

Reunits els moros en [[Montesa]], es van donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència van pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].

Pérez d'Arenós els  va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es van preparar per a la defensa d'este castell.

El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa van lluitar i van véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.

Els barons aragonesos no van estar d'acort en este soport. Dos anys després va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...

L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria després del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li van ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Masarrochos]] i [[Benifarache]].

Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], on es van posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites.