Diferència entre les revisions de "Mare de Deu dels Desamparats" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:MaredeDeudelsDesamparats.jpg|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]

És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una ma i en ~~el Chiquet Jesús~~ portant la creu, en els seus braços. La image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se li coneix carinyosament entre els valencians com '''La Geperudeta''', o en [[llengua valenciana]] per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.

És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. L'image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com a '''La Geperudeta''' o, en [[llengua valenciana]], per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.

== Orige del cult ==

El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] se dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un ~~[[loco|~~malalt mental]] en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment ~~cridat~~ [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a ~~enferms~~ mentals, la germandat se construí baix la advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels ~~bojos~~ i inocents).

El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents).

L'objectiu de la germandat fon atendre als ~~bojos~~, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.

L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.

Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant la advocació com la ''Verge dels Desamparats''.

Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com a Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant l'advocació com a la ''Verge dels Desamparats''.

En el any [[1414]] aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li varen dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com ''la Ermita''.

En l'any [[1414]] aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li varen dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com a ''l'Ermita''.

Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada la esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".

Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada l'esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".

El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[~~León~~ XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.

El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[Lleó XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.

== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:MaredeDeudelsDesamparats.jpg|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
-És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una ma i en el Chiquet Jesús portant la creu, en els seus braços. La image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se li coneix carinyosament entre els valencians com '''La Geperudeta''', o en [[llengua valenciana]] per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.
+És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. L'image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com a '''La Geperudeta''' o, en [[llengua valenciana]], per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.
 == Orige del cult ==
-El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] se dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un [[loco|malalt mental]] en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment cridat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a enferms mentals, la germandat se construí baix la advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels bojos i inocents).
+El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents).
-L'objectiu de la germandat fon atendre als bojos, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.
+L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.
-Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant la advocació com la ''Verge dels Desamparats''.
+Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com a Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant l'advocació com a la ''Verge dels Desamparats''.
-En el any [[1414]] aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li varen dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com ''la Ermita''.
+En l'any [[1414]] aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li varen dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com a ''l'Ermita''.
-Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada la esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".
+Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada l'esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".
-El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[León XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.
+El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[Lleó XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.
 == "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==