Diferència entre les revisions de "Hernán Cortés" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 52:

Els nous pobladors van pregar a Cortés que es proclamara capità general, depenent directament del [[Carles I d'Espanya|rei]] i no de Velázquez, a qui no li reconeixia comandament sobre aquelles noves terres. Després de negar-se diverses vegades, va acabar acceptant-ho. Va nomenar alcalde, regidors, aguasils, tesorer i alferes, consumant, puix, la desvinculació de l'autoritat del governador de Cuba sobre l'expedició. Este acte és considerat com la fundació de la primera ciutat europea a Amèrica continental.

Cortés va notar llavors que el [[Imperi Asteca]] tenia enemics i que açò facilitava els seus plans. Va començar a elaborar un pla pera agudisar les enganchades i odis que existien entre els diferents pobles mesoamericans pera apoderar-se del territori i de les seues riquees. Pero pera això havia d'impondre també la seua voluntat i el seu comandament sobre la facció del governador [[Diego de Velázquez]], que sostenia que Cortés no tenia autorisació pera poblar, sino ~~només~~ per a rescatar i descobrir, i que haurien de tornar cap a [[Cuba]] acabada l'expedició. La majoria dels capitans i la tropa recolzaven a Cortés, ya que intuïen les grans riquees que podien haver en [[Tenochtitlan]].

Cortés va notar llavors que el [[Imperi Asteca]] tenia enemics i que açò facilitava els seus plans. Va començar a elaborar un pla pera agudisar les enganchades i odis que existien entre els diferents pobles mesoamericans pera apoderar-se del territori i de les seues riquees. Pero pera això havia d'impondre també la seua voluntat i el seu comandament sobre la facció del governador [[Diego de Velázquez]], que sostenia que Cortés no tenia autorisació pera poblar, sino a soles per a rescatar i descobrir, i que haurien de tornar cap a [[Cuba]] acabada l'expedició. La majoria dels capitans i la tropa recolzaven a Cortés, ya que intuïen les grans riquees que podien haver en [[Tenochtitlan]].

La primera nació mesoamericana en que Cortés va establir una aliança militar fon la [[Cultura totonaca|Cultura Totonaca]], en capital en [[Cempoala]], una alvançada ciutat d'uns 20.000 habitants. A mitat de [[1519]], trenta pobles totonacans es van reunir en Cortés en Cempoala per a sagellar l'aliança i anar junts a la conquiste de Tenochtitlan. Els totonacans van portar 13.000 guerrers a l'empresa de Cortés qui, per la seua banda, aportaria uns 400 espanyols, armes de foc i quinze cavalls.

Llínea 167:

En els pendons a tot l'alt va arribar l'eixèrcit de Cortés a la població de Santiago de Galícia de Compostela, ubicada en eixos dies en la vall de Matatipac (en l'actualitat la ciutat de [[Tepic]]), a on fon acollit amistosament pel governador [[Nuño Beltrán de Guzmán]], el seu enemic de sempre. En eixa població Cortés i el seu eixèrcit van permanéixer durant quatre dies abans de proseguir el seu viage. Es diu que Nuño de Guzmán va aconsellar a Cortés no proseguir en el viage d'exploració i li va proveir de bastiments, en tant Cortés es va sorprendre de la pobrea en que vivia Nuño de Guzmán. Sens dubte la recepció que fon objecte el Conquistador de [[Mèxic]] de part de Guzmán es va deure a l'eixèrcit que acompanyava a Cortés.

Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que ~~només~~ era capità General de la Nova Espanya''».

Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que a soles era capità General de la Nova Espanya''».

En Chametla ([[Sinaloa]]), despuix de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva van embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals van pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].

Llínea 200:

La pijor taca en el full de servicis de Cortés és que va consentir la tortura de [[Cuauhtémoc]] i del cacic de Tacuba, ya que els soldats estaven assedegats d'or, i creïen que este havia de saber a on es trobava. Abdós van ser aforcats l'any [[1525]] en la funesta expedició a Les Hibueras, per sospites de traïció.

Els seus enemics van intrigar en la cort de l'emperador [[Carlos V]], acusant-lo de furtar or del quint real i del repartiment als conquistadors i sospitant que havia donat orde d'enverinar a la seua esposa Catalina Juárez (vore: [http://www.motecuhzoma.De/xuarez.Html Hernán Cortés i la seua fosca relació en Catalina Juárez]) i a alguns dels enviats en provisions reals. Desterrat de Mèxic, anà a Castella per a reclamar la governació de la Nova Espanya, pero ~~només~~ va conseguir el marquesat de la Vall i li varen donar terres prop de l'estat actual de [[Oaxaca]].

Els seus enemics van intrigar en la cort de l'emperador [[Carlos V]], acusant-lo de furtar or del quint real i del repartiment als conquistadors i sospitant que havia donat orde d'enverinar a la seua esposa Catalina Juárez (vore: [http://www.motecuhzoma.De/xuarez.Html Hernán Cortés i la seua fosca relació en Catalina Juárez]) i a alguns dels enviats en provisions reals. Desterrat de Mèxic, anà a Castella per a reclamar la governació de la Nova Espanya, pero a soles va conseguir el marquesat de la Vall i li varen donar terres prop de l'estat actual de [[Oaxaca]].

'''Hernán Cortés''' va morir el divendres 2 de decembre de l'any [[1547]], en [[Castilleja de la Cuesta]], tractant de tornar a les seues possessions americanes.

@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 Els nous pobladors van pregar a Cortés que es proclamara capità general, depenent directament del [[Carles I d'Espanya|rei]] i no de Velázquez, a qui no li reconeixia comandament sobre aquelles noves terres. Després de negar-se diverses vegades, va acabar acceptant-ho. Va nomenar alcalde, regidors, aguasils, tesorer i alferes, consumant, puix, la desvinculació de l'autoritat del governador de Cuba sobre l'expedició. Este acte és considerat com la fundació de la primera ciutat europea a Amèrica continental.
-Cortés va notar llavors que el [[Imperi Asteca]] tenia enemics i que açò facilitava els seus plans. Va començar a elaborar un pla pera agudisar les enganchades i odis que existien entre els diferents pobles mesoamericans pera apoderar-se del territori i de les seues riquees. Pero pera això havia d'impondre també la seua voluntat i el seu comandament sobre la facció del governador [[Diego de Velázquez]], que sostenia que Cortés no tenia autorisació pera poblar, sino només per a rescatar i descobrir, i que haurien de tornar cap a [[Cuba]] acabada l'expedició. La majoria dels capitans i la tropa recolzaven a Cortés, ya que intuïen les grans riquees que podien haver en [[Tenochtitlan]].
+Cortés va notar llavors que el [[Imperi Asteca]] tenia enemics i que açò facilitava els seus plans. Va començar a elaborar un pla pera agudisar les enganchades i odis que existien entre els diferents pobles mesoamericans pera apoderar-se del territori i de les seues riquees. Pero pera això havia d'impondre també la seua voluntat i el seu comandament sobre la facció del governador [[Diego de Velázquez]], que sostenia que Cortés no tenia autorisació pera poblar, sino a soles per a rescatar i descobrir, i que haurien de tornar cap a [[Cuba]] acabada l'expedició. La majoria dels capitans i la tropa recolzaven a Cortés, ya que intuïen les grans riquees que podien haver en [[Tenochtitlan]].
 La primera nació mesoamericana en que Cortés va establir una aliança militar fon la [[Cultura totonaca|Cultura Totonaca]], en capital en [[Cempoala]], una alvançada ciutat d'uns 20.000 habitants. A mitat de [[1519]], trenta pobles totonacans es van reunir en Cortés en Cempoala per a sagellar l'aliança i anar junts a la conquiste de Tenochtitlan. Els totonacans van portar 13.000 guerrers a l'empresa de Cortés qui, per la seua banda, aportaria uns 400 espanyols, armes de foc i quinze cavalls.
@@ Llínea 167: / Llínea 167: @@
 En els pendons a tot l'alt va arribar l'eixèrcit de Cortés a la població de Santiago de Galícia de Compostela, ubicada en eixos dies en la vall de Matatipac (en l'actualitat la ciutat de [[Tepic]]), a on fon acollit amistosament pel governador [[Nuño Beltrán de Guzmán]], el seu enemic de sempre. En eixa població Cortés i el seu eixèrcit van permanéixer durant quatre dies abans de proseguir el seu viage. Es diu que Nuño de Guzmán va aconsellar a Cortés no proseguir en el viage d'exploració i li va proveir de bastiments, en tant Cortés es va sorprendre de la pobrea en que vivia Nuño de Guzmán. Sens dubte la recepció que fon objecte el Conquistador de [[Mèxic]] de part de Guzmán es va deure a l'eixèrcit que acompanyava a Cortés.
-Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que només era capità General de la Nova Espanya''».
+Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que a soles era capità General de la Nova Espanya''».
 En Chametla ([[Sinaloa]]), despuix de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva van embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals van pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].
@@ Llínea 200: / Llínea 200: @@
 La pijor taca en el full de servicis de Cortés és que va consentir la tortura de [[Cuauhtémoc]] i del cacic de Tacuba, ya que els soldats estaven assedegats d'or, i creïen que este havia de saber a on es trobava. Abdós van ser aforcats l'any [[1525]] en la funesta expedició a Les Hibueras, per sospites de traïció.
-Els seus enemics van intrigar en la cort de l'emperador [[Carlos V]], acusant-lo de furtar or del quint real i del repartiment als conquistadors i sospitant que havia donat orde d'enverinar a la seua esposa Catalina Juárez (vore: [http://www.motecuhzoma.De/xuarez.Html Hernán Cortés i la seua fosca relació en Catalina Juárez]) i a alguns dels enviats en provisions reals. Desterrat de Mèxic, anà a Castella  per a reclamar la governació de la Nova Espanya, pero només va conseguir el marquesat de la Vall i li varen donar terres prop de l'estat actual de [[Oaxaca]].
+Els seus enemics van intrigar en la cort de l'emperador [[Carlos V]], acusant-lo de furtar or del quint real i del repartiment als conquistadors i sospitant que havia donat orde d'enverinar a la seua esposa Catalina Juárez (vore: [http://www.motecuhzoma.De/xuarez.Html Hernán Cortés i la seua fosca relació en Catalina Juárez]) i a alguns dels enviats en provisions reals. Desterrat de Mèxic, anà a Castella  per a reclamar la governació de la Nova Espanya, pero a soles va conseguir el marquesat de la Vall i li varen donar terres prop de l'estat actual de [[Oaxaca]].
 '''Hernán Cortés''' va morir el divendres 2 de decembre de l'any [[1547]], en [[Castilleja de la Cuesta]], tractant de tornar a les seues possessions americanes.