Diferència entre les revisions de "Gijón" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 119:

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.

El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.

* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, ~~vidri~~ i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. ~~En tot i això,~~ no arriba a prosperar lo esperat degut al ~~tariud~~ enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

@@ Llínea 119: / Llínea 119: @@
 Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.
 El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
-* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
+* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
 * La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.
-El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
+El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
 La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.