Diferència entre les revisions de "Àlgebra" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 15:

Els matematics aleixandrins [[Heró]] i [[Diofante]] continuaren en la tradicio d'[[Egipte]] i [[Babilonia]], encara que el llibre Les aritmetiques de Diofante es de prou mes nivell i presenta moltes solucions sorprenents per a equacions indeterminades difícils. Esta antiga sabiduria sobre resolucio d'equacions trobà, a la seua volta, acollida en el mon islamic, a on se li cridà “ciencia de reduccio i equilibri”.

En les civilisacions antigues s'escrivien les expressions algebraiques utilisant abreviatures soles ocasionalment; no obstant, en l'edat mija, els matematics null foren capaços de descriure qualsevol potencia de l'incognita X, i desenrollaren l'algebra fonamental dels [[polinomis]], encara que sense usar els símbols moderns. Esta algebra incloïa multiplicar, dividir i extraure arrels quadrades de polinomis, aixina com el coneiximent de la [[teorema del binomi]]. El matematic, poeta i [[astrònom]]persa [[Omar Khayyam]] mostrà com expressar les arrels d'equacions cubiques utilisant els segments obtenguts per interseccio de seccions coniques, encara que no fon capaç de trobar una ~~formula~~ per a les arrels.

En les civilisacions antigues s'escrivien les expressions algebraiques utilisant abreviatures soles ocasionalment; no obstant, en l'edat mija, els matematics null foren capaços de descriure qualsevol potencia de l'incognita X, i desenrollaren l'algebra fonamental dels [[polinomis]], encara que sense usar els símbols moderns. Esta algebra incloïa multiplicar, dividir i extraure arrels quadrades de polinomis, aixina com el coneiximent de la [[teorema del binomi]]. El matematic, poeta i [[astrònom]]persa [[Omar Khayyam]] mostrà com expressar les arrels d'equacions cubiques utilisant els segments obtenguts per interseccio de seccions coniques, encara que no fon capaç de trobar una fòrmula per a les arrels.

Un alvanç important en l'algebra fon l'introduccio, en el sigle XVI, de símbols per a les incognites i per a les operacions i potencies algebraiques. Degut a este alvanç, el Llibre III de la Geometria (1637), escrit pel matematic i filosof francés [[René Descartes]] se sembla prou a un text modern d'algebra. No obstant, la contribució més important de Descarts a les matematiques fon el descobriment de la geometria analitica, que reduix la resolucio de problemes geometriques a la resolucio de problemes algebraiques. El seu llibre de geometria conte també els fonaments d'un curs de teoria d'equacions, incloent lo que el propi Descarts cridà la regla dels signes per a contar el numero d'arrels verdaderes (positives) i falses (negatives) d'una equacio. Durant el sigle XVIII se continuà treballant en la teoria d'equacions i en [[1799]] el matematic alema [[Carl Friedrich Gauss]] publicà la demostracio de que tota equacio polinòmica te al menys una arrel en el pla complex.

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 Els matematics aleixandrins [[Heró]] i [[Diofante]] continuaren en la tradicio d'[[Egipte]] i [[Babilonia]], encara que el llibre Les aritmetiques de Diofante es de prou mes nivell i presenta moltes solucions sorprenents per a equacions indeterminades difícils. Esta antiga sabiduria sobre resolucio d'equacions trobà, a la seua volta, acollida en el mon islamic, a on se li cridà “ciencia de reduccio i equilibri”.
-En les civilisacions antigues s'escrivien les expressions algebraiques utilisant abreviatures soles ocasionalment; no obstant, en l'edat mija, els matematics null foren capaços de descriure qualsevol potencia de l'incognita X, i desenrollaren l'algebra fonamental dels [[polinomis]], encara que sense usar els símbols moderns. Esta algebra incloïa multiplicar, dividir i extraure arrels quadrades de polinomis, aixina com el coneiximent de la [[teorema del binomi]]. El matematic, poeta i [[astrònom]]persa [[Omar Khayyam]] mostrà com expressar les arrels d'equacions cubiques utilisant els segments obtenguts per interseccio de seccions coniques, encara que no fon capaç de trobar una formula per a les arrels.
+En les civilisacions antigues s'escrivien les expressions algebraiques utilisant abreviatures soles ocasionalment; no obstant, en l'edat mija, els matematics null foren capaços de descriure qualsevol potencia de l'incognita X, i desenrollaren l'algebra fonamental dels [[polinomis]], encara que sense usar els símbols moderns. Esta algebra incloïa multiplicar, dividir i extraure arrels quadrades de polinomis, aixina com el coneiximent de la [[teorema del binomi]]. El matematic, poeta i [[astrònom]]persa [[Omar Khayyam]] mostrà com expressar les arrels d'equacions cubiques utilisant els segments obtenguts per interseccio de seccions coniques, encara que no fon capaç de trobar una fòrmula per a les arrels.
 Un alvanç important en l'algebra fon l'introduccio, en el sigle XVI, de símbols per a les incognites i per a les operacions i potencies algebraiques. Degut a este alvanç, el Llibre III de la Geometria (1637), escrit pel matematic i filosof francés [[René Descartes]] se sembla prou a un text modern d'algebra. No obstant, la contribució més important de Descarts a les matematiques fon el descobriment de la geometria analitica, que reduix la resolucio de problemes geometriques a la resolucio de problemes algebraiques. El seu llibre de geometria conte també els fonaments d'un curs de teoria d'equacions, incloent lo que el propi Descarts cridà la regla dels signes per a contar el numero d'arrels verdaderes (positives) i falses (negatives) d'una equacio. Durant el sigle XVIII se continuà treballant en la teoria d'equacions i en [[1799]] el matematic alema [[Carl Friedrich Gauss]] publicà la demostracio de que tota equacio polinòmica te al menys una arrel en el pla complex.