Diferència entre les revisions de "Àlgebra"
m Text reemplaça - ' formula ' a ' fòrmula ' |
m Text reemplaça - ' mon ' a ' món ' |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
L'història de l'algebra escomençà en l'antic Egipte i Babilonia, a on foren capaços de resolver equacions llinials (AX = B) i quadratiques (AX2 + BX = C), aixina com equacions indeterminades com X2 + Y2 = Z2, en varies incognites. Els antics babilonis resolvien qualsevol equacio quadratica amprant essencialment els mateixos metodos que hui s'ensenyen. També foren capaços de resolver algunes equacions indeterminades. | L'història de l'algebra escomençà en l'antic Egipte i Babilonia, a on foren capaços de resolver equacions llinials (AX = B) i quadratiques (AX2 + BX = C), aixina com equacions indeterminades com X2 + Y2 = Z2, en varies incognites. Els antics babilonis resolvien qualsevol equacio quadratica amprant essencialment els mateixos metodos que hui s'ensenyen. També foren capaços de resolver algunes equacions indeterminades. | ||
Els matematics aleixandrins [[Heró]] i [[Diofante]] continuaren en la tradicio d'[[Egipte]] i [[Babilonia]], encara que el llibre Les aritmetiques de Diofante es de prou mes nivell i presenta moltes solucions sorprenents per a equacions indeterminades difícils. Esta antiga sabiduria sobre resolucio d'equacions trobà, a la seua volta, acollida en el | Els matematics aleixandrins [[Heró]] i [[Diofante]] continuaren en la tradicio d'[[Egipte]] i [[Babilonia]], encara que el llibre Les aritmetiques de Diofante es de prou mes nivell i presenta moltes solucions sorprenents per a equacions indeterminades difícils. Esta antiga sabiduria sobre resolucio d'equacions trobà, a la seua volta, acollida en el món islamic, a on se li cridà “ciencia de reduccio i equilibri”. | ||
En les civilisacions antigues s'escrivien les expressions algebraiques utilisant abreviatures soles ocasionalment; no obstant, en l'edat mija, els matematics null foren capaços de descriure qualsevol potencia de l'incognita X, i desenrollaren l'algebra fonamental dels [[polinomis]], encara que sense usar els símbols moderns. Esta algebra incloïa multiplicar, dividir i extraure arrels quadrades de polinomis, aixina com el coneiximent de la [[teorema del binomi]]. El matematic, poeta i [[astrònom]]persa [[Omar Khayyam]] mostrà com expressar les arrels d'equacions cubiques utilisant els segments obtenguts per interseccio de seccions coniques, encara que no fon capaç de trobar una fòrmula per a les arrels. | En les civilisacions antigues s'escrivien les expressions algebraiques utilisant abreviatures soles ocasionalment; no obstant, en l'edat mija, els matematics null foren capaços de descriure qualsevol potencia de l'incognita X, i desenrollaren l'algebra fonamental dels [[polinomis]], encara que sense usar els símbols moderns. Esta algebra incloïa multiplicar, dividir i extraure arrels quadrades de polinomis, aixina com el coneiximent de la [[teorema del binomi]]. El matematic, poeta i [[astrònom]]persa [[Omar Khayyam]] mostrà com expressar les arrels d'equacions cubiques utilisant els segments obtenguts per interseccio de seccions coniques, encara que no fon capaç de trobar una fòrmula per a les arrels. | ||