Diferència entre les revisions de "Pascual Cervera i Topete" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[File:Almirante cervera.jpg|thumb|Almirant Cervera i Topete]]

'''Pascual Cervera i Topete''' (Medina Sidonia ([[Càdis]]) [[18 de febrer]] de [[1839]] – Puerto Real (Càdis) [[3 d'abril]] de [[1909]]) fon un militar i destacat Almirant de l'Armada Espanyola.

Llínea 5:

Llínea 7:

Ingressà en el colege naval als 13 anys el [[30 de juny]] de l'any [[1852]] i fon ascendit a Guardamarina en l'any [[1855]], prestant servici durant la campanya d'[[Àfrica]] en la fragata d'hèliç Princesa d'Astúries i en el Vasco Núñez.

Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a [[Filipines]], baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en [[1865]].

Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a [[Filipines]], baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en l'any [[1865]].

Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.

Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].

Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].

(Secció per completar)

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[File:Almirante cervera.jpg|thumb|Almirant Cervera i Topete]]
 '''Pascual Cervera i Topete''' (Medina Sidonia ([[Càdis]]) [[18 de febrer]] de [[1839]] – Puerto Real (Càdis) [[3 d'abril]] de [[1909]]) fon un militar i destacat Almirant de l'Armada Espanyola.
@@ Llínea 5: / Llínea 7: @@
 Ingressà en el colege naval als 13 anys el [[30 de juny]] de l'any [[1852]] i fon ascendit a Guardamarina en l'any [[1855]], prestant servici durant la campanya d'[[Àfrica]] en la fragata d'hèliç Princesa d'Astúries i en el Vasco Núñez.
-Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a [[Filipines]], baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en [[1865]].
+Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a [[Filipines]], baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en l'any [[1865]].
 Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.
-Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].
+Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].
 (Secció per completar)