Diferència entre les revisions de "Física"
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
m Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ' |
||
| Llínea 108: | Llínea 108: | ||
{{AP|Matèria condensada}} | {{AP|Matèria condensada}} | ||
[[Archiu:Supraleitung.jpg|thumb|left|[[Efecte Meissner]], un eixemple de [[superconductivitat]].]] | [[Archiu:Supraleitung.jpg|thumb|left|[[Efecte Meissner]], un eixemple de [[superconductivitat]].]] | ||
La física de la matèria condensada s'ocupa de les propietats físiques macroscòpiques de la matèria, com ara la [[densitat]], la [[temperatura]], la [[durea]], o el [[color]] d'un material. Els materials consistixen en un gran número d'àtoms o molècules que interaccionen entre ells, per | La física de la matèria condensada s'ocupa de les propietats físiques macroscòpiques de la matèria, com ara la [[densitat]], la [[temperatura]], la [[durea]], o el [[color]] d'un material. Els materials consistixen en un gran número d'àtoms o molècules que interaccionen entre ells, per lo que estan "condensats", a diferència d'estar lliures sense interaccionar. La física de la matèria condensada busca fer relacions entre les propietats macroscòpiques, que es poden mesurar, i el comportament dels seus constituents a nivell microscòpic o atòmic i aixina comprendre millor les propietats dels materials. | ||
Les fases "condensades" més comuns són [[sòlit]]s i líquits, que sorgixen del [[enllaç químic]] entre els àtoms, a causa de la [[interacció electromagnètica]]. Fases més exòtiques són els [[superfluit]]s, els [[condensat de Bose-Einstein|condensats de Bose-Einstein]] trobats en certs sistemes atòmics a molt baixes temperatures, la fase [[superconductividad|superconductora]] dels electrons de conducció de certs materials, i les fases [[ferromagnetisme|ferromagnètiques] i [[antiferromagnetisme|antiferromagnètica]] dels [[spin]]s en les [[ret cristalina|rets atòmiques]]. | Les fases "condensades" més comuns són [[sòlit]]s i líquits, que sorgixen del [[enllaç químic]] entre els àtoms, a causa de la [[interacció electromagnètica]]. Fases més exòtiques són els [[superfluit]]s, els [[condensat de Bose-Einstein|condensats de Bose-Einstein]] trobats en certs sistemes atòmics a molt baixes temperatures, la fase [[superconductividad|superconductora]] dels electrons de conducció de certs materials, i les fases [[ferromagnetisme|ferromagnètiques] i [[antiferromagnetisme|antiferromagnètica]] dels [[spin]]s en les [[ret cristalina|rets atòmiques]]. | ||
| Llínea 120: | Llínea 120: | ||
La física atòmica i molecular se centren en l'estudi de les interaccions matèria-matèria i llum-matèria en l'escala d'àtoms individuals o estructures que contenen uns pocs àtoms. Les dos àrees s'agrupen a causa de la seua interrelació, la similitut dels métodos utilisats, aixina com el caràcter comú de l'escales d'energia rellevants a les seues investigacions. Al seu torn, les dos inclouen tractaments tant clàssics i com quàntics, ya que poden tractar els seus problemes des de punts de vista microscòpics i macroscòpics. | La física atòmica i molecular se centren en l'estudi de les interaccions matèria-matèria i llum-matèria en l'escala d'àtoms individuals o estructures que contenen uns pocs àtoms. Les dos àrees s'agrupen a causa de la seua interrelació, la similitut dels métodos utilisats, aixina com el caràcter comú de l'escales d'energia rellevants a les seues investigacions. Al seu torn, les dos inclouen tractaments tant clàssics i com quàntics, ya que poden tractar els seus problemes des de punts de vista microscòpics i macroscòpics. | ||
La investigació actual en física atòmica se centra en activitats com ara el refredament i captura d'àtoms i ions, | La investigació actual en física atòmica se centra en activitats com ara el refredament i captura d'àtoms i ions, lo que és interessant per a eliminar "soroll" en les mesures i evitar imprecisions a l'hora de realisar atres experiments o mesures (per eixemple, en els [[rellonge atòmic|rellonges atòmics]]), aumentar la precisió dels mesuraments de [[constant física fonamental|constants físiques fonamentals]], lo que ajuda a validar atres teories com la [[Teoria de la relativitat|relativitat]] o el [[model estàndart]], mesurar els efectes de correlació electrònica en l'estructura i dinàmica atòmica, i la mesura i comprensió del comportament colectiu dels àtoms de gasos que interactuen dèbilment (per eixemple, en un [[condensat de Bose-Einstein]] de pocs àtoms). | ||
La física molecular se centra en estructures [[molècula|moleculars]] i les seues interaccions en la matèria i en la llum. | La física molecular se centra en estructures [[molècula|moleculars]] i les seues interaccions en la matèria i en la llum. | ||